Després d'haver visitat dos tanatoris en els primers quatre dies de vacances, em retiro al meu petit racó de món i què hi trobo?
Hi trobo una sageta que apunta al blau estival clamant al cel: Ja en tinc prou! no en vull més! dóna'm un fil de pau! deixa'm respirar!
El fanal que il·lumina aquest blog t'ho exigeix, es rebel·la i es prepara per a atacar, només cal encendre l'espurna que atiarà la flama al cap de la sageta amenaçadora i cremarà els núvols al seu pas, mentre lentament li farà la guerra al sol.Òndia quina calor! El cap em bull, hauré de prendre'm un gelat per cada orella... és a dir: dos.
Ja nua, li han arrencat la lletja faldilla taronja que duia i deuen estar a punt de reparar els danys que van provocar la seva decapitació..., o potser ho deixaran pel setembre?
6 comentaris:
tant de bo el teu racó torni a ser el que era
Ja en tinc ganes Jesús, ganes de veure el fanal que m'il·lumina restaurat, la foscor no és bona aliada...
Segur que sí, ja voràs com tot s'arreglarà.
D'això no en tinc cap dubte, Bajoqueta, sí senyora, això s'arreglarà!
Fa peneta, oi? Compares la capçalera del teu blog i la imatge d'ara... De vegades penso que hi ha dos tipus e persones: les sensibles a la bellesa i els sentiments i totes les altres.
I aquest totes les altres, quan, per exemple, agafes un tren de Rodalies, et sembla que s'han ajuntat totes de cop en un mateix lloc.
Ei Víctor, com goses anar amb rodalies? Ets un valent!
I com n'és de difícil separar el blat de la palla...
Publica un comentari a l'entrada