dijous, 11 de setembre del 2008

Em sento mandrós

M’està costant força establir un ritme que tingui certa fluïdesa al blog.
El meu cap està ocupat en altres cabòries i em costa escriure, de vegades ja ens passa això als homes –per no dir sempre- que no sabem fer dues coses alhora.

M’agrada dedicar-m’hi de ple quan elaboro un escrit, però també és important tenir la ment desperta i amb idees. Hem tornat a la feina i en tinc molta –afortunadament. A la nit, que és l’hora que normalment hauria de destinar a escriure, em sento cansat i mandrós.

Repasso els correus, comentaris al blog, contesto a tots sempre que puc i faig una visita als blogs que han penjat nous posts. Quan me n’adono ja és l’hora d’anar a dormir i no tinc esma –de moment- de penjar ni una trista fotografia, ni un trist vídeo del Youtube, ni res. Avui és la Diada Nacional de Catalunya, 11 de setembre (9/11 als Estats Units) i tot el que he fet és penjar l'estelada al blog, estic mandrós.

Només diré que estic convençut que és un moment passatger, un petit sotrac en el camí que et diu: potser necessites canviar amortidors al cotxe o revisar els frens.

Parlant de cotxes, fa uns nou anys vaig poder comprar-me el primer cotxe nou de la meva vida, un Honda CRV que m’ha donat un resultat excepcional.

La Nuska i l'Honda, dos amics fidels.

Fins el dia que el vaig estrenar només havia anat comprant cotxes usats d’uns quatre anys d’antiguitat, el que passava era que quan ja feia dos anys que els tenia, buscava un motiu per canviar-me’ls, ja eren vells amb sis anys i començarien a donar problemes. Me’ls canviava sense pensar-m'ho, sense cap mena de pena (amb l’excepció del Mini, que me’l vaig carregar com ja vaig escriure en aquest post).

L’altre dia, la meva dona havia de marxar a treballar i l’Honda no engegava, a pesar que ho intentàrem varies vegades, el vell no volia. Vaig portar la meva dona amb la "furgo" a la feina per no quedar-me a casa amb els nens i sense possibilitat de fugir “motoritzat”.

En arribar a casa, vaig repassar les instruccions tot pensant que ja li havia arribat l’hora, que casualment no coincideix amb la meva (el mes de setembre és dels pitjors de l’any).
Quan ja imaginava un pressupost astronòmic d’un taller em vaig mirar la clau, millor dit: la vaig examinar amb atenció i vaig descobrir una substància blavosa que es deixava veure just a l’epiteli de la goma negra. La bombeta es va encendre damunt del meu cap despentinat. Vaig prendre la clau de recanvi i vaig anar cap al vell Honda...

A la primera i sense queixar-se es va despertar el motor! Coses de xips, seguretat per evitar que intentis engegar el cotxe amb la clau de casa, etc. Ara la nova clau ja ens pot durar nou anys més, tot i que no sé si el cotxe ho farà ...
_____________________________________________

Honda CRV un vehicle collonut.

Honda, just in case: From now on, you get my authorisation to put some of your spare money into my account, just for the ad. Thanks.

(I noticed that "The power of the wings" became "The power of dreams")
_____________________________________________
Com anava dient, em sento mandrós, sense ganes d’escriure, els dits amb prou feines troben les tecles adequades i ...

7 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Coses de la vida moderna, deu ser síndrome post-vacacional que li diuen.

Jesús M. Tibau ha dit...

ttos tenim temporades d'aquestes. El cos és molt savi i ens reclama una petita aturada

Ferran Porta ha dit...

Home, per no tenir ganes d'escriure deu n'hi do, el post que t'ha sortit finalment :))

Per cert, jo tinc un HRV que m'agrada molt :-)

Salut.

Els del PiT ha dit...

No si no tinc pas aquesta síndrome Bajoqueta, només és mandra...

A tu no se't nota gens Jesús!

Ferran: You got it!
Bon cotxe el teu, ma germana el va comprar aconsellada per mi i també n'està molt contenta vuit anys després, crec ;-)

Anònim ha dit...

Hola germanet mandrós!

Si, estic molt contenta amb el cotxe, tot i que ara està més temps a l'atur que en rodatge,qué hi farem!!!
Et diré el que diu sempre la mama: PER LA MANDRA...UN BASTÓ!!!JAJAJA
Apa cuida't i ens veiem aviat!

Petonets,
Natàlia

Tramuntan del Nord ha dit...

Aquesta mandra deu ser que sents el canvi de temps o potser canvi d’estació, ja arriba la tardor. Per cert la matricula “camuflada” són mesures antiradars?
http://elmeumonpetit.blogspot.com/2008/01/campanyes-de-trnsit-aneu-amb-compte.html
Salut,
Rafi

Els del PiT ha dit...

Natàlia:
Pel cotxe no et preocupis, quan el necessitis ell estarà a punt.
De la mandra i la mama no era això altre el que diu sovint:
"La mandra no és bona per res" potser és que amb tu havia d'usar més el bastó... :-)

Jajaja! Ben vist, però no Rafi, només és per evitar que algú me'l vulgui prendre, com és tant fantàstic...
Salut!

Què hem fet els del PiT darrerament?