Quan creus:
que el món se’t cau al damunt,
que tot se’t gira de cul,
que no hi ha sortida ni tampoc descans,
que ets tan inútil com tot el què fas...
és llavors que aixeques el cap,
estrenys el puny i alces el braç
claves els peus i clames al cel:
...................................... !
Està incomplet, però potser sempre hi ha una sortida...
3 comentaris:
Collons!
En aquestes situacions sempre em surt un taco. :-)
¡A Dios pongo por testigo que jamás volveré a pasar hambre!
De vegades em passa el mateix que a tu, Víctor :-)
Ostres Ferran, gràcies pel link, no havia vist aquesta escena, dec ser l'únic de la meva generació que no l'ha vist ;-)
Publica un comentari a l'entrada