Jet hgzzz...

Foto d'un avió al que mai he pujat.

Hgzz... ffff... hgzz... hgzz... ffffff... hgzz-ffff... hgzzzz...

Amb els ulls mig aclucats pateixo un jet lag que contribueix a fer més gran el mite de manta que m’ha perseguit des dels temps del beisbol. Afegeixo això al meu bagatge personal com a cosa-que-no-sé-dur-amb-naturalitat.

Vull dormir. Estic espès, cansat, abatut, destrossat i tinc el cos dolorit. Vull dormir. A més a més, em sento molt pesat, però no només perquè hagi comès excessos en el bufet lliure de l’hotel, em sento pesat i lent de moviments per culpa de les vint-i-quatre hores que van passar des que vam deixar l’hotel fins que vam aterrar a l’aeroport d’El Prat. Vull dormir. Si ja em costa d’aguantar una pel·lícula sencera al cinema tenint en compte les butaques enormes i espaioses que tenen en general, passar més de deu hores enllaunat en un seient de turista (aixecant-me de tant en tant per anar al lavabo i estirar les cames) ha estat una experiència que m’ha fet pensar que res del que pogués trobar a Mèxic pagaria la pena l’esforç realitzat. Vull dormir. Quan encara quedaven tres hores per arribar a l’aeroport de Cancún continuava pensant que la única motivació que tindria pel vol de tornada seria precisament això, la tornada. L'estada a la Riviera Maya. Chichen Itzá...
Em vaig equivocar.
Vull dormir...

Hgzz... ffff... hgzz... hgzz... ffffff... hgzz-ffff... hgzzzz...