dijous, 4 de desembre de 2008

En castellà: "Tomar" i "Dar"

Aquest any la meva filla Ariadna dina a casa la majoria dels dies.
Tinc dubtes de si això és un avantatge, un inconvenient (no m’interpreteu malament, que me l’estimo com si fos filla meva...) o una oportunitat de recuperar les hores perdudes de tots aquells anys d’escola bressol, parvulari i escola primària. Recordem la comoditat que representa pels pares que treballem deixar els fills a l’escola i no preocupar-nos, generalment, fins a les cinc de la tarda. En tot cas, l’horari especial d’Institut ens ha concedit una bona oportunitat per trobar-nos els més grans de casa per dinar.
Abans d'ahir mateix, mentre dinàvem...

-Papa, en castellà “dar” i “tomar” són antònims?

Amb unes espines de peix entre els llavis i la mirada perduda en algun racó del meu plat, la meva ment (corrompuda per les bastes expressions que inunden la societat) i la meva imaginació (pròpia d’un adult trapella) viatgen plegades fins a tocar la Lluna i tornen cap a la Terra a la velocitat de la llum, provocant-me un somriure que acaba en rialla. Penso, llavors, en tots els exemples que omplirien un sopar de testosterona i que ara no puc dir.
La Penélope riu amb certa confusió, no estic segur si la seva ment ha viatjat tant lluny com la meva. Encara estic rient.

-Sí filla, en certa manera són antònims...
-De què rius, papa? –pregunta ella contagiada de la meva rialla.
-És que estava pensant en una altra cosa... –responc i continuo rient.
-Molt bé... jo et pregunto una cosa i tu pensant en les papallones, eh?

En aquest punt ja esclato a riure mentre confirmo les seves sospites errònies.
-Rius d’allò de la mosca del Crackòvia, oi?
Salvat! –penso.

Amb aquesta darrera pregunta de l’Ariadna riem tots plegats recordant el gag final del programa d’aquest dilluns.
Pels que no teniu el costum de veure’l, us en faré cinc cèntims d’això de la mosca, perquè dubto que pugui trobar el vídeo.

En “Cruyff” i en “Reixach” estan a la terrasseta del bar del club de golf del Muntanyà (suposo), el cambrer deixa la sopa damunt del portàtil de “Cruyff” i quan aquest està a punt de començar a menjar avisa el cambrer i li reclama que hi ha “un” mosca a la sopa. Llavors el cambrer el corregeix tot dient que allò és “una” mosca. En “Cruyff” i en “Reixach” es miren estranyats i, de manera sincronitzada, acoten els caps per observar atentament l'interior del plat de sopa. Llavors es miren de nou i esclaten a riure.
Brillant escena, bravo!
Dilluns tots vam anar a dormir rient!
Aquí us deixo el vídeo que he trobat més semblant.

8 comentaris:

Assumpta ha dit...

A mi, del Crackovia m'encanta el que fa d'Iniesta... ostreeeeees jajaja con esa alegría que me caracteriza :-)

Un petonet a la teva filla ;-)

garbi24 ha dit...

Despres diuen que els homes no sabem fer dues coses a l'hora ......). Eduques la teva filla i fas corre l'imaginacio , que per cert costa poc , donada la pregunta.

Ferran ha dit...

Sort que encara queden criatures que continuen sent criatures. Que duri! :-)

bajoqueta ha dit...

Què bonica la innocència :)
Jo de futbol i jugadors, etc. no m'entero gaire però quan ho miro de vegades reconec que és molt bo!

sergi m. ha dit...

Assumpta: Benvinguda al blog. Certament també és un bon personatge, aquest... amb sang d'orxata, però. :-)

Garbí24
M'alegra saber que no sóc l'únic en pensar malament, em sentia una mica culpable després ;-)

Ben lligat el teu comentari al post anterior, Ferran, gràcies per la floreta d'això de criatura, sí, sí, que duri ;-)

És la gràcia que té, Bajoqueta, que fins i tot la meva dona, contrària a qualsevol cosa futbolera, també s'ho mira i s'ho passa bé.

Jesús M. Tibau ha dit...

ai, aquestes preguntes dels fills!

Cristina ha dit...

Jejejeje, imagino que t´hauràs trobat amb preguntes encara més difícils de contestar. Aquesta és molt bona! Santa inocència!!!

sergi m. ha dit...

Sí, Jesús, de vegades no ho podem evitar!

Ei Cristina! No et sabria dir ara mateix... hauria d'haver conegut això dels blogs fa uns anys i hagués estat una mina... Ara haig de fer memòria i de moment encara la conservo.

Gràcies als tots!

Què hem fet els del PiT darrerament?