En castellà: "Tomar" i "Dar"

Aquest any la meva filla Ariadna dina a casa la majoria dels dies.

Tinc dubtes de si això és un avantatge, un inconvenient (no m’interpreteu malament, que me l’estimo com si fos filla meva...) o una oportunitat de recuperar les hores perdudes de tots aquells anys d’escola bressol, parvulari i escola primària. Recordem la comoditat que representa pels pares que treballem deixar els fills a l’escola i no preocupar-nos, generalment, fins a les cinc de la tarda. En tot cas, l’horari especial d’Institut ens ha concedit una bona oportunitat per trobar-nos els més grans de casa per dinar.

Abans d'ahir mateix, mentre dinàvem...

-Papa, en castellà “dar” i “tomar” són antònims?

Amb unes espines de peix entre els llavis i la mirada perduda en algun racó del meu plat, la meva ment (corrompuda per les bastes expressions que inunden la societat) i la meva imaginació (pròpia d’un adult trapella) viatgen plegades fins a tocar la Lluna i tornen cap a la Terra a la velocitat de la llum, provocant-me un somriure que acaba en rialla. Penso, llavors, en tots els exemples que omplirien un sopar de testosterona i que ara no puc dir.

La Penélope riu amb certa confusió, no estic segur si la seva ment ha viatjat tant lluny com la meva. Encara estic rient.

-Sí filla, en certa manera són antònims...
-De què rius, papa? –pregunta ella contagiada de la meva rialla.
-És que estava pensant en una altra cosa... –responc i continuo rient.
-Molt bé... jo et pregunto una cosa i tu pensant en les papallones, eh?

En aquest punt ja esclato a riure mentre confirmo les seves sospites errònies.

-Rius d’allò de la mosca del Crackòvia, oi?

Salvat! –penso.

Amb aquesta darrera pregunta de l’Ariadna riem tots plegats recordant el gag final del programa d’aquest dilluns.

Pels que no teniu el costum de veure’l, us en faré cinc cèntims d’això de la mosca, perquè dubto que pugui trobar el vídeo.

En “Cruyff” i en “Reixach” estan a la terrasseta del bar del club de golf del Muntanyà (suposo), el cambrer deixa la sopa damunt del portàtil de “Cruyff” i quan aquest està a punt de començar a menjar avisa el cambrer i li reclama que hi ha “un” mosca a la sopa. Llavors el cambrer el corregeix tot dient que allò és “una” mosca. En “Cruyff” i en “Reixach” es miren estranyats i, de manera sincronitzada, acoten els caps per observar atentament l'interior del plat de sopa. Llavors es miren de nou i esclaten a riure.

Brillant escena, bravo!

Dilluns tots vam anar a dormir rient!

Aquí us deixo el vídeo que he trobat més semblant.