El cap de setmana passat els meus fills van anar amb l’avi Alfredo a veure paradetes de mercat i, com no podia ser d'una altra manera, van tornar amb un videojoc cadascú després d'enredar-lo.
D’una banda el del meu fill, es diu Sly (2) i el protagonista és un lladre, un ós rentador (el que seria un mapatxe adaptat) que va d’un costat a l’altre fent trapelleries per les teulades de les cases amb una mena de godalla, apte per a la seva edat.
D’altra banda, el de la meva filla, Horsez que va d’una noia que viu en una granja amb el seu oncle (?) i es dedica a cuidar cavalls, perseguir gallines, despenjar el telèfon cada cop que sona (això ja és el què fa la meva filla a casa) i anar a cavall de finca en finca a visitar coneguts. Pot fer competicions en les que va guanyant punts i aconsegueix poltres que haurà de rentar, raspallar i netejar la quadra amb la mànega d’aigua cada cop que ho fa.
Aquest matí esmorzant l’Ariadna comentava les competicions a les que es presentaria per tal de guanyar.
-Bé, deu ser com el joc de cotxes GT4 que vas fent curses i quan guanyes et regalen un cotxe que deses en una mena de garatge... –li dic.
-Sí, més o menys, papa, però la diferència és que els cotxes no poden procrear... i aquí si creues un cavall amb una euga aconsegueixes un nou poltre –em contesta mentre el Joel comença a fer anar la seva imaginació de vuit anys.
-Tens raó filla, no poden procrear a menys que es tracti de la pel·lícula Cars, potser... –responc amb un somriure i sense saber si a la citada pel·lícula hi ha marro o no.
-Els cotxes sí que poden! –exclama el meu fill de sobte.
-Ah sí? Com? –pregunta l’Ariadna.
-Doncs un li fica gasolina a l’altre! –diu i tots riem...
És una qüestió de simple procreació, oi?
4 comentaris:
I qui diu que aquestes converses no són interessants! Quanta espontaneïtat i "innocència"
Ho són, Núria, no ho dubtis.
Diuen que l'ensenyança no va bé , però nosaltres a aquesta edad no teniem ni idea de procreació .
Tinc a casa dos feres de 7 i 9 anys i ja se de que va tot aquest requinzell de preguntes . Molt interessant tot i que de vegades en conta de respondre s'escapa algun somriure inevitable i evidentment inexplicable a ells .
Sí noi, de vegades només podem riure i callar, a banda de contestar allò de:
-De res fill meu, no ric de res...
;-)
Publica un comentari a l'entrada