dimecres, 1 d’abril del 2009

Solució al 100è joc literari d’en Tibau

Si ets un “visitant o visitanta naranja” del tipus: “Correcaminos-vinc-només-per-saber-la-solució-i-me-les-piro”, aquesta era: “Et Donaré La Terra” de Chufo Lloréns.

Apa! Ja no cal que et quedis ni que llegeixis més i gràcies per la vis...

"Miiic, miiic!!! Pinyaaaauuuuxxxx..."

—Adéu, adéu! Quines presses...
—Com ets nano... Aquest correcaminos potser és que encara pateix les seqüeles que el 100è joc ha deixat en la Catosfera...
—Home avi, si a aquestes seqüeles que diu li afegeix que ens han tret una hora, potser és que el correcaminos espera poder recuperar-la, no creu?
—Crec, crec, hi hi hi...

Lectores i lectors,
lectoretes i lectorets que us heu quedat, gràcies:

Estic convençut que tothom i totadona que ha passat pel PiT amb la sana intenció d’afegir una nova captura a la llista d’encerts del joc, ho ha aconseguit (val a dir que ho posàrem força “difàcil” (com diria la petita Clàudia, o dos cops fàcil, com diria l’avi...).

—És que és tremenda la petita, hi hi hi...

A banda de provocar una riuada de visites que inundà tots els blogs participants (riu-te’n de l’Amazones i el seu cabdal), l’esperit del joc era fer anar d’escorcoll (per no dir cul) a tot bitxo que respira i sa mare, Google amunt i Google avall (tret de comptades excepcions d'altíssim nivell, és clar...). Copia, enganxa, busca, arraaaan... Busca, busca, quieta, seu i jaaaaaau!!! Però si fins i tot n’hi va haver que tingueren temps de deixar comentaris! Me'n faig creus...
—No te’n facis tantes de creus, que nosaltres també ho vam fer, però en blogs coneguts i per no ser mal educats, hi hi hi...
—Té raó, avi, però nosaltres som dos, eh?
—Ah! Aleeeerta! Hi hi hi...

Aconsellats per la crida d’en Jesús als col·laboradors de no passar-nos amb la tria i fer-ho fàcil, caiguérem en la innocència més absoluta i ni tan sols se’ns va acudir fer el que després faríem a cada nou repte que trobàvem: Googlejar el paràgraf inicial del llibre triat...

D’haver-ho fet, ens haguéssim estalviat una pista interessant:

L’elaboració d’un anagrama amb el títol i el nom de l’autor (que va fer l’avi tot sol...) i li causà gran sorpresa (la mateixa que a alguns amics del PiT). La joia i la brillantor d’ulls de l’avi era digna de ser fotografiada (clar que a mi em va fer gràcia fins que vaig demanar-li el significat de la paraula clatellorrot i ell, en comptes d’explicar-ho me’n va fer la demostració...)

Com en Jesús ens ha convidat a expressar en aquest escrit coses com l’experiència viscuda, les visites rebudes, etc diré que:

—Ha estat divertit, addictiu, emocionant, flipant i enriquidor...
—Nano, nano, no ho diguis molt alt això... A veure si et sentirà un camell mafiós despistat i es voldrà apropiar de substàncies estranyes... Que la cosa era cultural, tu!
—No digui bajanades, avi! Al PiT hem notat un increment d’amics que s'ha traduït en alguna nova companyonia. Au avi! Parli vostè també de l’experiència i les visites que hem rebut, que jo me’n vaig a fer un cafè...
—Molt bé, vés tranquil...

De l’experiència diré que em va sorprendre no encertar el llibre de bajoqueta per culpa del nano. Va veure la foto d’unes galetes, la d’un llop i la d'una lloba anglesa, va relacionar llop - Mr. Mean - anglès - wolf i la foto de l’actor que va fer de Serrallonga, el bandoler... M’ho va fer buscar i vaig trobar que algú anomenat Gita Wolf tenia un llibre de títol: “Noséquè del Bandoler” i ell va interpretar que a Tarragona, de les galetes en diuen gites (el molt beneit!), quan tothom i totadona sap que allà en diuen Galetetes Marie...

De les visites rebudes, ara hauré de fer memòria, però des que va començar el joc, sí, per l’aniversari del nano van veniiiir...

La mare del nano, el seu germà, la seva cunyada i el seu nebodet Jan de tres anyets...

El carter ha passat unes dues vegades, però curiosament només una va trucar el timbre...

Ah! També han vingut aquest cap de setmana els sogres del nano i un altre cop la mare amb un xai al forn amb patates i ceba per sucar pa i llepar-se les ungles, els repelons, els dits i el canell (rellotge inclòs...).

I ara mateix no recordo qui més, però ja em perdonareu... Ara vaig a canviar l’aigua del canari i li afegiré una fulla d’enciam...

Vota'm al TOP CATALÀ!


Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...


22 comentaris:

bajoqueta ha dit...

jajajaja hi ha unes galetes que es diuen Virginia :)
Havien prou pistes, lo que Sergi estava empanat a que si avi? :)

Sergi vaja voltes que li vas donar més rares!!! jajajaja (jo també ho vaig fer en alguns llibres).

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies de nou per la teva col.laboració

Els del PiT ha dit...

Només un petit aclariment posterior (apunterior, pels puristes) al text...
Quan el nano ha escrit: "... la crida d’en Jesús als col·laboradors..." No feia cap referència bíblica, en Jesús és l' M. Tibau (el mateix que signa aquí dalt). Disculpeu el nano, que s'ha oblidat de posar un enllaç...
Avi Gres :)

Els del PiT ha dit...

A bones hores ho dius tu bajoqueta!!! Clar tanta cuina, tanta cuina... Virginia? Deu ser a Tarragona, perquè a Quissapon no en vènen d'aquestes...
Empanat com un tros de llumillu d'abans, hi hi hi... ;)

Moltes gràcies de nou a tu, Jesús!
Nostru senyor Tibau, hi hi hi...

Kudifamily ha dit...

Ha ha ha,
quina gràcia que hàgiu posat això de "difàcil" de la Clàudia!!!! M'ha agradat molt!!! (mira, una aportació al món blocaire, hihihi)

Confesso que amb el vostre llibre anava un xic despistada al principi, ja que no vaig captar la indirecta de la orxata de l'Avi Gres...

Què tal és el llibre?

(Sergi, et confesso que les galetes Virginia de la bajoqueta em van fer ballar mooolt el cap a mi també... però mira que confondre l'Orlando Bloom amb un bandoler.... segur que si li haguéssis ensenyat a la Penélope t'hagués ajudat!!!)

Els del PiT ha dit...

Maia:
:D Són coses agradables que queden en la memòria i un dia les deixes anar...

-Avi, si ho vam llegir ahir això de la petita Clàudia!
Ah sí? Hi hi hi...

Referent al llibre, t'emplaço a que passis per un post que vaig fer, ara arriba la meva dona i ens posarem a fer el dinar...
http://elmeumonpetit.blogspot.com/2008/09/lectures-estivals.html

Orlando quèeeeee?!?
Òndia si jo creia que era el que va fer de Serrallongaaaa!!!
Sembla que no sóc l'únic amb problemes, eh nano? Hi hi hi...

Martí ha dit...

Sergi, haig d'admetre que el llibre del PiT era dels fàcils d'endevinar. N'hi havia d'altres que no els sabia ni el Sr Google ni la Dra Wikipèdia...
M'ho he passat molt bé amb el joc, i a més haig de dir que per a un blog-novato com jo, m'ha ajudat a conèixer un munt de blogs interessants.

Assumpta ha dit...

Sergiiiiiiiii passa pel blog de la Bajoqueta i veuras les galetes Virginias (també fan torrons, caramels... són molt conegudes!! clica en el comentari que jo li he posat)

Per altre part, el vostre "CLATELLORROT" va ser una de les meravelles del joc... quin fart de riure!! jajaja si encara torno a riure quan ho penso.

Ah!! i copiar les primeres paraules al Google era el primer que jo feia a cada blog :-)))

Carme Rosanas ha dit...

Sí, sí, va ser un dels que vaig encertar! I també el de la bajoqueta. Que les galetes Virginia jo també les conec!
Que divertit el joc!

bajoqueta ha dit...

jajaja, pos jo que pensava que era massa benevolent amb les pistes... i ja veig que no.

Lo de la pista del Sr. de los Anillos me la va donar bajoqueto, que jo no m'en recordava que havia fet d'elfo.

Lo de les galletes volia posar directament Virginias pero era massa evident :)

zel ha dit...

Jo vaig desistir, la verita, no donava la cosa per enviar respostes... des que esteu junts sou més craks que mai...

Ma-Poc ha dit...

Sí!!!! El vaig encertar!!!!!! I tot gràcies a l'anagrama de l'avi i al seu clatellorrot. Va ser una pista clau :)

Cèlia ha dit...

Els xiquets i xiquetes de la classe dels llops no vàrem poder, de cap de les maneres, saber aquest llibre, en canvi, les galetes, un tema que dominem a la perfecció a la nostra edat, eren clarament Virgínia i com que som la classe dels wolfs...
Però va ser molt divertit llegir-vos, que els nostres avis també són pesats de vegades...
(ho diu la Cèlia en nom nostre)

Anònim ha dit...

L¡avi sempre fa feina ens ho recorda Sergi! no vegis com m'agrada veure-ho jeje... amb en Jesús també heu fet molt bona feina, amb ganes i entusiasme i humor es fa tot eh, endavant nanos!

Els del PiT ha dit...

Martí:
:-D Fàcil perquè te'l vaig dir jo a canvi de no ser obligat a tocar la teva guitarra acústica vella de cordes oxidades per l'aniversari de la Mia, eh?
;-)
Mira que ara posaràs content el sector feminista del PiT amb això de dir Sr. i Dra. Molt bé!
És motiu d'alegria que t'ho passis tan bé, més gent com tu és el que cal!
:-)

Assumpta:
Passaré tan aviat com acabi amb tot aquest embolic noia, no sé com t'ho fas...
;-)
Gràcies pels teus somriures que encomanen optimisme!
:-)

Carme:
Ai llamineeeraaaa...
Molt divertit i addictiu, tindrà a veure amb aquelles galetes salades, saps quines dic, oi?
;-)

bajoqueta:
Ah! Que el del tomàquet Orlando és dels anells? Coi si quwe estic desfassat!
;-)

zel:
El correu electrònic és el que té, de vegades falla...
Cracks? Gens, i tu més...
:-)

Ma-Poc:
Clau per confirmar-ho, imagino...
;-)

Lectoretes i lectorets, xiquetes i xiquets tots de la temuda i no menys admirada classe dels llops (per què serà, Cèlia?):
Estem moooooolt contents de rebre el vostre comentari a través de la vostra temuda i no menys admirada mestra Cèlia i també desolats, entristits, capficats, esmaperduts i alhora estremits i corpresos de saber que no vau encertar el nostre llibre proposat, oi avi?
-I tant nano, em sap molt de greu... Tens un mocador?
-No em digui que això el farà plorar?
-No noi, si et sembla és per escriure-hi un missatge amb pintura a mode de pancarta perquè els menuts ho llegeixin... I és clar que em fa plorar que no l'hagin endevinat!
-Ara no hi podem fer res, avi... Però pensi que, malgrat tot, s'ho van passar bé llegint-nos...
Sí, ja ho veig, i que els avis són pesats...
-De vegaaaaades, avi, diuen només de vegades...
Aaaah, és tot un consol nano...
Molt bé doncs, vagi des del PiT la nostra doble abraçada gegaaaant amb doble de formatge per la classe sencera dels llops de la nostra amiga Cèlia.
Sergi
:-)
Moltes gràcies i feu molt de cas a la mestra, que ja ho diuen que com ella només n'hi ha una!
Un petonàs al front, bonica
Avi Gres :)

Els del PiT ha dit...

Nano, nano... Ens han enxampat contestant a la resta...
No passa res avi, ja ho entendran.

Cesc:
Moltes gràcies! L'avi posa en pràctica allò que sabem fwer tan bé la majoria dels homes: vendre allò que fem, per mínim que això sigui...
;-)

Trini:
Així com ens ha entristit que no ho endevinessin els de la classe dels llops, ens alegra molt saber que ho has encertat, potser l'anagrama ajudava a confirmar l'encert, com he dit a en Ma-Poc.
Gràcies a tu pel comentari.
:-)

Gràcies als dos, macos!
Apabonanit!

jomateixa ha dit...

Vergonya i ràbia de no haver endevinat el vostre, és un dels meus preferits...

Els del PiT ha dit...

Ooooooh!!! El mateix penso jomateixa, vergonya i ràbia que no ho endevinessis, de debò bonica...
:(

sargantana ha dit...

aquest avi...es la pera!!!
un peto als dos...
sargantana

Els del PiT ha dit...

Suposo que el petó de sargantana és més per mi que per tu, nano...
I per què?
Ha dit que sóc la pera, hi hi hi...
Sí avi, però això pot ser bo o pot ser dolent, reflexioni... Mentrestant ho fa, me'l quedo jo, eh?
...?!? :(
;-)

khalina ha dit...

el vaig encertar, no l'havia llegit, però crec que la pista que ja l'havies comentat em va ajudar, després vaig comprovar l'anagrama (molt bo) i llestos

Els del PiT ha dit...

khalina:
M'alegro que l'encertessis!
:-)
No ho sé nano, a mi encara em fa l'efecte que aquesta mossa està moixa...
No avi, no veu que se'n va a dormir molt tard, estarà cansada només...
Si tu ho dius...
Un petonet, bonica!
:)

Què hem fet els del PiT darrerament?