dimarts, 19 de maig de 2009

Relats Conjunts: La Torre Eiffel o Els Cruyxach a París.

Lectores i lectors...
Lectoretes i lectorets:

El blog Relats Conjunts sovint ens proposa que fem un relat basat en allò que ens suggereix una imatge. La proposta: un oli sobre tela anomenat "TORRE EIFFEL" de Robert Delaunay (1911). A continuació trobareu el relat que l'avi i jo hem fet conjuntament després que l'avi entengués que "oli sobre tela" no era res comestible. Ah! He deixat l'oli pel final per una qüestió d'exigències de guió...
—Alsaaa nano! Síii, el pa sucat amb tomàquet, afegeixes el pernilet i al final l'oli, oi?
—L'oli sobre tela avi, deixi's de metàfores...
—Si ho fas així l'oli et vessarà, eh? Hi hi...
Hi hi?!? Bé, ni cas que això que ve ara és seriós...



* * *



Matí a l’Hotel Le Montagnée, afores de París.

El microbús que els ha de dur a fer una visita ràpida per la ciutat es presenta a l’hotel abans d’hora. El xofer té pressa. Amb l’esmorzar a mig acabar i sense temps per anar a l’habitació, el matrimoni Cruyxach surt de l’hotel a tot drap en direcció a l’aparcament i enfila l’escaleta instants abans que la porta rebufi i es tanqui. La dona s’escapoleix amb rapidesa i s’asseu al darrere, pot triar perquè no hi ha ningú. El marit s’atura esbufegant al costat del xofer, que mira el rellotge amb insistència:

—Ça va monsieur? —pregunta.
—Sí, va, va... —respon el marit observant l’acreditació que penja d’una butxaca del conductor: Sébastien de L'Oeuf.

En dos minuts el microbús recorre avingudes i carrers a una velocitat desmesurada. La veu distorsionada i entretallada del senyor de L'Oeuf esquitxa els cervells dels Cruyxach, que es treuen la son de les orelles sense entendre una sola paraula de francès. De sobte la dona deixa anar un esgarip impropi en ella:

—Txarly!!!
—Què et passa Johana?!?
—Ens hem deixat automàticament la càmera a l’hotel!
—Doncs no seré jo qui li digui al conductor —respon el marit alçant les espatlles de manera conformista— Jo sempre dic una cosa...
—Què és el que dius en un moment donat com aquest?!?
—Que duc el mòbil a la butxaca i una miqueta de fotos podrem fer, oi que ens entenem?
—Seu al costat d’aquella finestra i vés fent, ja li direm a la Jordina que les passi, automàticament, a l’ordinador...

El marit, obedient de mena, va fent les fotos que la dona li diu a cop de xiulet, ella no es vol perdre res.

—Ara aquí! —crida— No, no, aquesta d’aquí! Afanya’t que se’ns passa!

El microbús obre carrers impossibles a cop de clàxon i en Txarly no dóna abast a les ordres de l’holandesa que li té el cor robat. Els catalans anem a pams i si estem dinant no pensem en el sopar... —es diu.

Mitja hora més tard tornen a ser a l’aparcament de l’hotel. El xofer, mentre revisa el motor del microbús enmig de forta ferum de goma cremada, jura i perjura que han passat per Montmartre, Notre-Damme, Champs-Élysées i la torre Eiffel. El senyor Cruyxach procura transmetre positivisme a la seva esposa.

—Les fotos han quedat una miqueta mogudes Johana, però sort que la nena en sap un munt d’informàtica i podrà fer quelcom per arreglar-ho...
—Aquest és un, amor meu, aquest és un... —respon l'holandesa al vol.

Collage configurat per la Jordina, filla dels Cruyxach, just abans d'ingressar a la clínica Stevenson per pal·liar la calvície que li començà a devastar la rossa cabellera que passejà (per qüestions laborals) arreu de l'Europa sencera i part de l'estranger.


* * *



Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

22 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Ui que sóc la prime... no hi ha premi? :)

Jolin què bonic, amb una foto cadascú té la seua pròpia versió. Ai anar a París i deixar-se la càmara a l'hotel, molt mal molt mal...

Assumpta ha dit...

Jajajajajajajaja el vocabulari de la Johanna automàticament i d'en Txarli una miqueta de calma és boníssim!!! :-))

I a la pobre Jordina li donaria un premi, eh? Ha aconseguit un resultat espectaculaaaaar!!!

Anims, Jordina, que tu vals molt!!.. Què fa el teu cunyat, en Jesús Mariano? jajaja

I el meu dubte és, per què el text hi és dues vegades i l'únic que canvia és el nom del xofer (al menys que jo hagi captat)?

Els del PiT ha dit...

bajoqueta:
Premi? Què més vols que has estat la primera en gaudir d'una versió doble de text deguda a la inoperància de "ja saps qui"?
Bonic joc de paraules "premi prime"
;-)

Assumpta de la Guarda:
Sort en tinc de tu!
Sembla que en comptes de fer un Ctrl + C he fet un Ctrl + V i això me l'ha jugat.
El nom del xofer? Calla, ara que hi penso... Potser és "Enganxar" l'antic text això que ha fet ja saps qui!

Jo no he fet res, eh?No, no, ja saps qui sóc jo, avi...

Gràcies!
;-)

bajoqueta ha dit...

Ja m'ho he pensat que havia sigut culpa del control, sempre té la culpa de tot :P

Marti ha dit...

Si senyor! Un text surrealista per a una foto (dibuix) surrealista...

Com diria la Jordina (que ha heredat segur la brillantor lingüística dels deus pregenitors): "Jo sempre dic lo mateix, en un momento dado, em vinc a referir, un palomo no hase verano, oi que m'entens?"

Salut!

kweilan ha dit...

Boníssim!!! Molt divertit, de veritat.

P-CFACSBC2V ha dit...

M'he imaginat l'holandès vestit de dona, estil Joan Pera…

Un fart de riure, amb el text!

McAbeu ha dit...

Molt bo, si senyor.
Suposo que la pròxima etapa del viatge d'aquesta parella és Roma la setmana que ve, ja veurem com surten allí les fotos...

Assumpta ha dit...

Assumpta de la Guarda!!! jajajaja em fas riure molt Sergi, t'ho dic de veritat :-))

Jo pensava que potser després ens demanaries quina era la diferència entre els dos textos (a l'estil del més pur enigme Xarel·lià, quicir) i, per si "decàs" jo ja ho havia dit :-))

Cèlia ha dit...

Automàticament boníssim, espero que l'avi ho entengui. I entre la Jordina i el Txarly, han fet unes fotos fantàstiques! (com a mínim no són les mateixes que fa tothom!)

zel ha dit...

Jeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee, jejejejeje, m'heu fet ofegar de riure, m'he ennuegat i tot, i jo esperava el Sergi que em fes la maniobra de Heimlich...i res...

Mireia ha dit...

malalts e futbol! Boníssim ;)

Ferran ha dit...

Caram, la Jordina seria tota una crack dels fotoxops, no?? Molt bò el resultat... i molt divertit el text :)

XeXu ha dit...

Una mica mogudes sí que sortien les fotos. Sort de la Jordina, que encara ho va deixar bé. Per cert, a qui em deu recordar aquesta holandesa...?

Els del PiT ha dit...

bajoqueta:
He he he... Doncs la potència sense control no serveix per a res...
;-)

Un petó bonica
:)
Martí:
:-D Quina riquesa lingüística que li suposes, eh?
;-)
Salut fenomen! Hi hi hi...
:)


kweilan:
Gràcies bonica
:)
P-CFACSBC2V:
Doncs ara que ho dius... Potser sí que coincideixo mentalment amb tu en això d’en Pera.
:-)

Apa salut maco!McAbeu:
:-D
Roma? Coi més val que no apareguin per allà que encara ens distraurien al Barça del PiTet!

Bona nit i també salut, maco!Assumpta:
Dolça companyia!

No me deixes solo, ni de notxe ni de dia, hi hi hi...No, no, que prou feina hi ha a llegir. Anava amb presses i en la vista prèvia ja m’ha semblat un xic massa llarg, però no he fet cas.
:-|
Esverat no vas enlloc nano!
Estimada Assumpta, és un plaer comptar amb tu, bonica, petonet.
:)
Cèlia:
Original sí que és el collage, oi?
;-)

Sí reina, sí que ho he entès, que jo també veig el Crackòvia de tant en tant...
Un petonàs!
zel:
La maniobra de Heimlich? He estat a punt, però com avui anaven els de la volta ciclista per terres de l’Empordà, m’ho he repensat, no fos cas que encara m’enganxessin pel mig...
;-)

Un petó a la galta esquerra zel! Records a la mestressa! Hi hi hi...
:)
Mireia:
Tu sí que n’ets de bona, bonica!
:)
Ferran:
La millor de les millors, es veu que el futbol no era el que millor se li donava...
:-)

Una abraçada fenomen!
:)
XeXu:
Com diu la Roser: Nuzé...
;-)

Qui dius nano?La Roser avi, la Roser... Ruzer... Ruzel... Nuzel... Nuzé...Ai nano, vés a pastar!
Bona nit i tapa’t XeXu! Hi hi...

khalina ha dit...

jajaja. Molt bo!

Jordi ha dit...

jajajaj molt bo!! Podria dir frases com un palomo no hase un post o si tu tienes el cuadro los otros no lo tienen, però ho deixaré aquí!!

Els del PiT ha dit...

khalina i Jordi:
Gràcies macos, us heu posat d'acord eh?
;)

Assumpta ha dit...

Jajajaja "en la vista prèvia ja m’ha semblat un xic massa llarg, però no he fet cas." de veritat que riure és mooooooooolt sa!!! :-)))

Ma-Poc ha dit...

hehe... divertit aquest matrimoni d'arrels futboleres :)

Nymnia ha dit...

jaja! Molt bo! Sempre són curiosos els guiris!!! molt bon relat, m'ha fet riure molt!

Els del PiT ha dit...

Ui Assumpta, Ma-Poc i Nymnia (benvinguda al PiT!)
Riure és molt sà, i tant!
Llàstima que se m'hagi passat per alt el vostre comentari.

Ara quedarem malament, nano, però mai és tard per contestar, oi?Mai avi, diuen...


Abraçades i petons!

Què hem fet els del PiT darrerament?