Postal de l'avi Gres des de Quissapon de Mar

Molt apreciat i estimat sòmines:

Ahir nit em vaig adonar que no t’havia dit res de la meva absència sobtada (potser és perquè era precisament això: sobtada) i tot navegant abans d’anar a ballar em vaig deixar caure pel PiT i vaig volar entre les papallones de ca l’Assumpta. Allà em vaig endur dues sorpreses molt agradables:

La primera és que ella havia fet un escrit recordant les sàvies paraules (per no dir enginyoses...) pronunciades per un servidor quan vaig fer la brometa sobre la paraula “biblioteca” al més pur estil “desdefinitori” Tibauenc: una “biblioteca” hauria de ser un lloc per llegir mentre mengem, o menjar mentre llegim, o una cosa semblant...

La segona és que tu, nano, vas reconèixer públicament i catosfèrica que em trobes a faltar al PiT... (Es nota bàsicament perquè la qualitat dels escrits minva com la liana d’en Tarzan als noranta anys, hi hi hi...).

Sé que potser hauria d’haver avisat abans de marxar aquests dies, però com necessitava aïllar-me del món per trobar inspiració no podia arriscar-me a que m’encolomessis la teva canalla per tu poder anar a prendre la fresca amb la teva dona cada nit.

PleiSteixon: No pateixis per mi, ni pels teus calçotets de la sort del Barça, estem tots molt bé (ja et vaig dir que necessitava un banyador, però tu no em vas fer cas...).

T’envio una foto per tal que ho comprovis tu mateix i perquè li facis arribar a la meva amiga khalina, que des que ens coneixem no fa més que demanar una foto meva en calces curtes i a la platja... i aquí estic torrant-me a base d’oli d’oliva, hi hi hi...

PleiSteixon2: Sembla que la inspiració es resisteix, les nits de Quissapon de Mar són molt llargues i els matins inexistents, és per això que t’escric això després d’esmorzar quan és l’hora de dinar i amb una mica de mal de cap... però tu no passis ànsia nano, que el conte pel blog de la bajoqueta està embastat i només li calen les últimes puntades per assolir la quantitat exacta de 625 línies (ho recordo per allò d’aquell programa de la tele...).

Interrupció de PleiSteixon2 (pause): Espera un moment nano, que tinc el fill de la Xantal que no sé què em diu...

—Une momenté de rien, garçó, êh?

Ah! La Xantal és una turista francesa divorciada que he conegut aquesta matinada en un lloc que en diuen: “aster agua” (jo crec que es deu dir “basta d’agua” perquè la gent mama de tot menys aigua...)

—Güí, güí, Fransuà, envié, envié, güí...

És un informàtic molt important al seu país... per què serà que la gent que coneixem de vacances sempre ocupen càrrecs importants? M’ha deixat el seu ordinador portàtil, és com el teu però molt millor, eh? (Al final et deixo un vídeo d’aquesta meravella, aquests francesos...).

Ai! Que m’oblidava que aquest en Fransuà et dóna les gràcies per penjar els vídeos del francès, aquell paio que fica la pilota a tot forat que veu i celebra el títol de lliga amb el seu equip (es veu que el fill de la Xantal és de l’equip contrari... té moltes ganes de conèixer el cervell totpoderós del PiT! S’assembla molt al nòvio de la vostra cangur cinturó negre de karate, aquell que és jugador de rugby australià, hi hi...).

Continuació de PleiSteixon2 (plei): Sé que et vaig dir una mentida i mentre vosaltres anàveu a Roses jo no em vaig quedar fresquet a casa amb la Tora, però vaig demanar la teva mare que s’ocupés de la gossa (en sap més que jo!). És una mentida pietosa, que estic fent molta feina, eh?

Dóna molts records a tothom i totadona (la revista que està de moda), hi hi hi...

PleiSteixon3: Digues a la bajoquetònica que no s’espanti si rep un correu meu amb el conte, però que sobretot tingui les finestres ben obertes, eh? Que encara em demanarà que pagui els vidres trencats, hi hi hi...

EMBED-MacBook Transforms Into Mini Jet - Watch more free videos

Escrit per l'avi Gres
—Tot, eh? Que es noti que faig feina...