dilluns, 14 de setembre del 2009

Els homes que no estimaven els mosquits i somiaven libèl·lules albines

Quissapon, dissabte 5 de setembre

16:22h.
Després de dinar els, ja típics, espagueti a la carbonara de rigor i costum (aclareixo que aquell dissabte en qüestió eren tallarines per un error de compra sense importància de la meva estimada i adorada esposa), la família sencera es dispersa per l’interior de la casa amb la noble intenció de fer la digestió de la manera més apropiada. Jo em quedo en plena solitud a l’exterior: sota el porxo i damunt del balancí, amb el llibre de l’abductor Zusak entre les mans. Bé, solitud a mitges, l’avi fa la migdiada assegut a taula adoptant la postura del Pensador de Rodin amb la boca oberta...

17:12h.
Es dóna la casualitat que llegeixo un paràgraf on un dels personatges es grata la cama i m’adono que jo estic fent el mateix... Ui! Si sembla que m’hagi picat un mosquit! Uui! Què és això que tinc a l’altra cama? Una mosca collonera? No! Pflaaaxx! Cop sec de llibre, però suau, per evitar estampar-me un tatuatge fastigós a la cama. L’he enxampat! Un mosquit malparit que començava a xuclar. Ha quedat estabornit al costat d’una taca de sang —la meva pròpia sang enclastada al llibre!—, encara belluga alguna poteta... poteta negra, val a dir, riu-te’n dels pernils de Jabu... però, coi —em dic— si aquest mosquit és tot ell ben negre! Bé, té unes marques blanques a les potetes i... i al cos...

Iiiiiiiaaaaaaiiiiiiiaaaaaaah! L’avi es sobresalta, es disparen les alarmes i, amb elles, la paraula més temuda d’aquest estiu al Vallès sencer després de CRISI:

MOSQUITTIGREEEEE!!! —l’avi em mira esglaiat com si tingués el mateix dimoni al davant i les dentadures postisses li volen sortir per la boca.

—Ai, ai, ai! Que m’ha picat un MOSQUITTIGREACASAMEEEVAAA!!!
—Ònfia nano... m’haf esfantat! —esbossa el iaio mentre torna les dents a lloc.
—De res ha servit: buidar els platets amb aigua dels testos cada setmana per tal que no quedés aigua estancada enlloc; ni posar un tigre de peluix a l’ampit d’una finestra; ni deixar de menjar Tigretons; ni resar al sant de Malàisia cada vespre: San Dokanito de mi vida, tú eres tigre como yo, por eso te quiero tanto y te doy mi corazón...
—De res serveix això si els veïns no ho fan, nano! Hi hi hi... —exclama el iaio eixugant-se amb un mocador de fil.
—Miri, miri quin parell de picades!
—Caram! Si estan l’una al costat de l’altra.
—Sí oi? Semblen les gepes d’un camell albí!
—Apa nano, que n’ets d’exagerat! Pinyolets d’oliva, potser...
—Ràpid avi! —dic sense pensar que això són dos termes antagònics— Busqui al google un antídot abans que em mori...
—Què vols saber? Que a més de xuclar sang són uns mandrosos aquests? No veus que no s’ha mogut gaire per tornar a xuclar?
—Faci això que li dic, home, i deixi’s de romanços! Jo mentrestant faré una foto del bitxo per immortalitzar-lo...
—Immortalitzar-lo?!? Però si ja és ben mort aquest! Hi hi hi...


17:22h.

—Què?!?
—Res nano, el google ens mostra aquesta foto semblant a la teva, però ben enfocada, hi hi hi...




I la viquipèdia diu unes quantes cosetes que et resumiré amb llenguatge planer per no atabalar-te:
1.- El bitxo pica a tot hora, és a dir, sense horari aparent.
—A pastar fang allò d’en Serrat de “por la tarde los mosquitooooos...”
2.- El bitxo és difícil d’enxampar perquè és molt hàbil a l’hora d’escapar.
—Tan hàbil no, eh?
3.- El bitxo en realitat es una bitxa.
—Culleres! És clar avi! Les que piquen són les femelles!
—No et fiquis amb elles, nano, ho fan per donar de menjar!
—Doncs vostè parla de la mosquita aquesta com si es tractés d’una padrina que es deixa caure a totes les celebracions amb tiberi que es fan arreu!
—És el que hi ha nano, no m’ho invento jo això, hi hi... mira, mira... aquí diu que els seus principals enemics són les libèl·lules...
—Aah! Gran cosa aquesta... però, què diu més? Em moriré?
—Sí nano, irremeiablement... la mort és l’única cosa de la que podem estar segurs a la vida, eh?
—Em refereixo a si em puc morir per la picada doble de tipus pinyols d’oliva, home!
—Ah! No ho crec nano, a menys que la tigressa fos tan gran com la de la foto d’aquí:


Si t’hagués “picat” aquesta no t’hauries d’amoïnar per les gepes de camell albí a la cama, oi? Hi hi hi...

17:42h.

Epíleg per arrodonir la llargada del POST (Publicat Original Sense Traça)

L’After Bite m’alleujà el dolor inexistent... o potser ho va fer el fet d’haver buscat una càmera i haver disparat cinquanta-dues vegades —sense èxit amb el focus— per poder il·lustrar aquesta parida de manera fidel.

Vaig apuntar l’avi a un curs accelerat a distància d’ensinistrador, també a distància, de libèl·lules albines... es veu que les molt malparides no es deixen tocar —em va aclarir el mateix avi Gres disfressat d’Angel Cristo.

Les restes mortals de la bitxa reposaran per sempre al capdamunt de la pàgina 103 del llibre “The Book Thief” (La Lladre de Llibres) de Markus Zusak (llibre que mai deixaré abandonat enlloc a l’estil bookcrossing per un motiu evident: conté restes del meu ADN al costat del fèretre i no voldria que el meu ADN caigués en mans de desaprensius).

Les despulles de la mosquita tigressa romanen sota d’una coberta de cinta adhesiva transparent (per no dir Celo) amb l’epitafi:

Aedes Stegomyia Albopictus
The Blood Thief (La Lladre de Sang)

i les dates de naixement i defunció de rigor:

QSQ* / 9 / 2009 - 5 / 9 / 2009

RIP**



*Qui Sap Quan
**Rosteix-te a l’Infern Pècora!




Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

26 comentaris:

Kudifamily ha dit...

Després de llegir-vos arribo a diferents conclusions:

- Un bon llibre et pot matar (si ets mosquit)
- L'Avi s'en surt molt bé amb això del Google, per tant, més respecte, nano!
- El nano ha de ser una "machine" amb l'anglès.
- La vostra càmara fotogràfica té un zoom diguem-ne... deficient (o és EL càmara el que no rutlla? hehe)
- La parada estiuenca no us ha tret ni un pèl d'humor, sarcasme i diversió. I això m'encanta, perque us trobava molt a faltar!

Petonassos als nassos, guapíssims!!!

Assumpta ha dit...

La veritat és que només he llegit el títol i ja he rigut :-))

Ai, Sergi!! Ja veuràs, ja... jejeje

Primer parteixes un llibre per la meitat i ara l'embrutes de sang!! Ecsss

Mira que fer servir l'objectiu per aquesta foto!! Has de posar "MACRO", no l'objectiu... (Bé, jo amb objectiu també l'hagués fet bé, clar... però millor amb "Macro") :-)))

Carme Rosanas ha dit...

Aix! benvinguts al club de víctimes dels mosquits tigre!

Que no sabia jo això de les libèl·lules! No hi ha com l'avi Gres oi el Google combinats!

Doncs ... gràcies per la bona estoneta, encara que em sap greu la teva cama, Sergi. Puc dir-te que encara has estat de sort? Que tot sovint piquen 3, 4 o 5 vegades seguides?

Sergi ha dit...

Almenys li vas donar un enterrament digne... però que sàpigues que alguns mosquitets tigretons es van quedar orfes i no es van poder alimentar. És una càrrega que hauràs de portar sempre amb tu.

Asimetrich ha dit...

Has fet bona aquella vella dita " la letra con sangre entra". Coi si li ha entrat la lletra, ben bé pel cupiiiiiip.

Thera ha dit...

Bon dia!!! M'has alegrat el despertar!!! Ja,ja,... De moment per aquí no ha arribar aquesta bèstia maligne bigorrada, almenys ningú se'n queixa encara! Espero que els pinyols d'liva o les gepes dromedàries passin aviat. Salut!!!

JJMiracle ha dit...

Que s'hagi mort el mosquit precisament en una pàgina on posa "dead letters" deu ser un bon senyal. I Déu n'hi do de la gepa de la tigressa…

Garbí24 ha dit...

Almenys li has donat un enterrament digne, i segur que morir tipa i aixafada per la cultura literària, no haurà fet tan feixuga la seva mort.
Amen.

Jordi ha dit...

Boníssim!! Sí que és veritat que últimament les meves cames encara descobertes perquè vaig amb bermudes noten petits bonys de picades de mosquit! Visca les libèl·lules!!

Per cert, llegeixes el llibre en anglès?? Quin valor i quin coratge! Llavors els partits de futbol també els deus veure en anglès, no? I són diferents? És a dir, el Messi juga pitjor en anglès?

Ma-Poc ha dit...

ostres boníssim el post sense traça d'avui! ;) Només et cal millorar una mica en el camp de la fotografia (tot i que la del tigre no està malament... ;) ). Ara et falta alguna de la libèl·lula albina que ensinistra l'avi...

Patrícia Montañés ha dit...

jjajaajajajajja Ostres tu! Lu del "RIP" ho he trobat SUBLIM!! què bo, quin fart de riure :)

Tramuntan del Nord ha dit...

Voler lluitar contra el mosquit tigre amb Tigretons i Sandokans es un problema generacional, no se si fa mes por el mosquit o la nova capçalera del blog, per cert, "altantu" amb les mosquites mortes que a vegades són les més perilloses.

Salut i Peles

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Pobres víctimes dels tigres!!! A Roma n'hi ha hagut moltíssims, sobre tot durant el juliol (http://tujoilotis.blogspot.com/2009/07/zanzara.html).
Quina satisfacció poder-los xafar... sense RIP ni foto ni res!!! Xof i prou!!!

El veí de dalt ha dit...

Renoi, de tot en treus putna, eh?

McAbeu ha dit...

Sergi, una pregunta: La nova capçalera del blog pot ser deguda al principi d'una reacció al·lèrgica més forta del que ens pensàvem causada per la picada de la tigressa?
No es que no m'agradi, eh! però fa una mica de por! :-DDD

bajoqueta ha dit...

Los mosquits-tigre i la seua cosina, la mosca negra, hauríen de prohibir-los l'entrada, són dolents com una mala cosa!

S'ha tingut que amputar o no?
jajaja

merike ha dit...

Si us plau escriu un llibre sobre tu i el teu avi, ja s'ha escrit potser? Un gran èxit, bestseller!

No massa mosquits a Finlàndia aquest estiu preciós!!!

Mireia ha dit...

amb un mosquit d'aquesta mida , com no has anat a urgències?!

Avi, que el nano se li morirà d'alguna malatia estranya si tenen aquesta fauna a prop de casa!

kweilan ha dit...

El títol és molt divertit. El text, també.

Anònim ha dit...

高雄旅遊墾丁旅遊
阿里山旅遊台東旅遊
清境旅遊包車旅遊
高雄一日遊墾丁一日遊
台南一日遊∣觀子嶺旅遊
高雄墾丁WISH計程車(七人座)高雄租車九人座
機場接送一日遊

Cèlia ha dit...

El que no diu la Viquipèdia és que al teu mosquit tigre li agrada la literatura sueca (o detectivesca!) Bona enxampada!

Miquel Saumell ha dit...

Bon dia!
Us torno la visita que m’heu fet fa uns estona i aprofito per felicitar-vos pel vostre excel•lent blog. I és que amb la quantitat de comentaris que rebeu no cal dir gran cosa més. Us aniré seguint.

Cris (V/N) ha dit...

M'hagués encantat creuar-me amb el "meu" mosquit tigre de fa uns dies.... porto un bony al genoll, amb un color entre vermellós i lilenc, a més de la picor emprenyadora .... que si l'arribo a veure picant-me, ufffffffff.... l'hagués esclafat sense miraments, ho sento :) .... M'heu fet riure de valent!!! (Ah, i ja he votat, moltes felicitats, ho mereixeu!!!)

Mireia ha dit...

És impossible entra al blog i no riure!!! Milers de gràcies

Anònim ha dit...

新彩整形外科診所
整形整形外科隆乳內視鏡隆乳豐胸果凍矽膠雙眼皮割雙眼皮縫雙眼皮開眼頭眼袋隆鼻韓式隆鼻抽脂削骨狐臭、>>>參考網站

khalina ha dit...

Encara ric, no de les teves picades, sinó de com ho has explicat tot.

Ara que al final tindràs problemes amb els de Bookpeace (versió de Greenpeace protectors de llibres) perquè entre llibres tallats i llibres sang i insectes...

Què hem fet els del PiT darrerament?