dilluns, 21 de setembre de 2009

L’il·luminat al palau dels torrents d’aigua

Lectores i lectors que llegireu això amb la pau i tranquil·litat que dóna prendre un glop de vi de bóta assegut a l’ombra d’una figuera:

—Òndia quina tempesta la d’ahir, oi avi?
—I tant nano, sort que avui ha fet bo... ja es diu que “després de la tempesta sempre arriba la calma” —respon el iaio emprant gran part de la saviesa popular que li fou donada.
—Ui, molt recurrent aquesta frase home, però lamento decebre’l —afegeix el gamarús emprant la poca saviesa que li queda a la butxaca.
—Per què? —pregunta l’avi alçant la cella esquerra amb cara de pomes agres.
—Doncs perquè he arribat a una conclusió que desfà la sentència que vostè acaba d’esmentar —respon el sòmines amb altivesa.
—Quina?
—Que “després de la calma sempre arriba la tempesta” —etziba el nano i es queda més tranquil que una vaca albina amb les panxes plenes de verd.
—Encara et dura la ressaca? —esbossa el iaio amb sornegueria, coneixedor que la nit de dissabte hi va haver festa grossa a casa per la celebració de l’aniversari de la mestressa.
—No home, no... —fa que no amb el cap mentre belluga el dit índex alçat (curiosament el sapastre sap coordinar paraula i expressió corporal)— reflexioni: Què fou primer, la calma o la tempesta? —es fa un silenci absolut que dura quinze segons; digues-li pausa dramàtica, digues-li estic-pensant-què-coi-acabes-de-dir-nano? fins que, al setzè segon, es trenca el silenci— No diuen que tot va començar amb un terrabastall de tres parells de nespres (per no dir melons)?
—S... s... sí, el gran bum?
—Però abans del gran bum que diu vostè, si tenim en compte que aquesta suposadament va ser la primera tempesta del món, hi havia d’haver calma arreu, oi?
—Sí, és una teoria...
—Haurem d’anar pensant a fer repàs de les frases que utilitzem per fer-ho amb propietat, primer calma, després tempesta, calma... tempesta... sense descomptar-nos mai, que per a això ha d’haver historiadors meteorològics que ho anotin tot, oi?
—Crec que entenc el teu raonament nano, però pensa que quan fa bo, hom té el cap ocupat en altres coses i no està per tempestes, només ens preocupa quan el temps es converteix en protagonista d’excepció.
—Protagonista d’excepció? El temps sempre és el protagonista d’excepció en les converses quotidianes (per no dir trivials...)... Avi Gres? Avi? On va?!?



—Ui nano! —exclama el vell amb el nas arrapat al vidre de la finestra— Guaita quins núvols! Sembla que tornarà a ploure aviat, eh?
—Com diu? —pregunta el nano inconscientment sense adonar-se que el iaio fuig d’estudi.
—Res nano, que sembla que refresca de nou. I vés amb compte no et taquis els pantalons si t‘asseus a l’ombra de les figueres...
—Ho diu pel vi de bóta?
—No nano, ho dic per les figues madures, les del terra, oi que m'entens? Hi hi hi...
—...?!?


Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

21 comentaris:

Rafi ha dit...

Nois!!! no pareu aneu de Sarau en Sarau,Avi si el nen s'embrut seran figues d'un altre paner, doncs aquesta "figuera", ombra si, però figues poques més aviat algun glà caurà.
Salut i Peles

XeXu ha dit...

No si a aquest pas la roba estesa no se m'assecarà mai. No hi ha una estona de calma per poder-la recollir. Ah? Què? Ah, sí, sí, no és calma, és mandra, sí, és cert...

Ferran ha dit...

La qüestió de si fou primer la tempesta o la calma em té intrigat de ben petit. Jo sóc de la teoria que primer va ser la gallina, que va posar una tempesta; d'un núvol negre va caure un ou, que en trencar-se va portar la calma.
És un pèl complicat, però un cop agafes el fil té tota la lògica!

(PS: Què passa? Si ho hagués dit en Dalí, en un atac de surrealisme ídemlinià, a tothom li hauria fet gràcia, no??)

McAbeu ha dit...

No entraré en discussions filosòfiques que aquestes hores de la matinada no m'hi veig capaç, així direm que una cosa va darrera de l'altra i no cal especificar més.
Entro a comentar més que res per fer un servei públic i avisar-te que sota d'una figuera amb figues madures per terra sol ser un lloc propici per trobar insectes varis i com en el post anterior vas deixar constància de la teva propensió a l'atac d'aquestes bestioles doncs m'has fet patir. ;-)
Aprofito també per felicitar a la "mestressa" pel seu aniversari.

P-CFACSBC2V ha dit...

Jo m'he quedat amb el vi de bóta… o era la bóta de vi? El cas és que després de buidar-la, no sé què comentar…

Jesús M. Tibau ha dit...

diàlegs sense malícia

Carme ha dit...

Això que Quisapon deu ser un lloc ben distret... festes i festetes i una figuera amb bones figues... no les deixeu caure home! Colliu-les que són molt bones!

garbi24 ha dit...

Quant es barregen el vi amb la figa......es moltes vegades, motiu de tempesta, tot i així visca la tempesta

Jordi ha dit...

Eee! que avui hi ha treva i sembla que s'ha acabat! Per fi!! Tinc una rentadora per posar des de fa dies!

Avi, no canti ni els mals espanti que tornarà a ploure. Perquè aquestes tempestes han estat culpa seva, que es posa a cantar quan no toca!

Assumpta ha dit...

Jajajajaja aviiiiii el "Gran Bum", m'ha encantat!! Ho hauríem de dir sempre així!! :-))

No diuen que abans del Gran Bum hi havia una bactèria o alguna cosa així? Ara falta saber si la bactèria era calmada o tempestuosa.

Sempre m'he preguntat qui havia posat aquella batèria allí, o aquell àtom o el que fos jajaja

Ferraaaaaaan Juaaaas digues que sí!!! Si això ho diu Dalí sortiria a les enciclopèdies i tot!! :-))))

Assumpta ha dit...

Per cert... has canviat la capçalera, eh? Quan fa d'això que jo no m'havia adonat, eh? :-))

Laia ha dit...

Què en faríem dels llargs trajectes en ascensor al costat de desconeguts que et roben les revistes de la bústia o agulles d'estendre si no tinguessim el temps?? ;)

Asimetrich ha dit...

Li hauríem de preguntar al Molina.

Molt bona niiiiiit.

Cèlia ha dit...

Jo sí que crec en la saviesa popular que diu que després de la Tempesta ve el Tro, que sempre li va al darrere com un borinot! Al meu poble a la sra Teresa li diuen "Tempesta" i al sr Josep li diuen "Tro", segons sembla perquè mai hi ha calma... bé, no sé si hauré ajudat gaire!

kweilan ha dit...

A mi això de l'ombra de la figuera sempre m'ha semblat molt bucòlic i amb una copa de vi...perfecte.

vpamies ha dit...

Sou un pou de saviesa popular i sense necessitat d'arribar al tan amanit "Què va ser primer, l'ou o la gallina?".

La fraseologia ja ens planteja aquests dubtes més sovint del que ens sembla recordar: En un obrir i tancar d'ulls o En un tancar i obrir d'ulls? De pies a cabeza o De cap a peus?

Ai, que em sembla que sovint l'ordre dels factors sí que altera el producte final! :-)

Anònim ha dit...

網路行銷
“美”是主觀的,因此在規劃系統傢俱設計前最重要的就是消費者與室內設計師之間的溝通,消費者以生活使用需求以及喜好提供訊息而室內設計師端則以專業經歷、人體工學、色彩運用…等整合全部資訊作為規劃的主體原則,如此的成果才能符合實際。

系統傢俱在市場上已運用許久,且早已經跳脫出早期的單元櫃,取而代之的不單只是優質的環保建材,更涵蓋整體的設計感都能契合消費者的需求。當然也可以運用巧思再增添實用及樂趣,以下由實際的個案為您打開系統傢俱的新視野。

1.顏色搭配

系統傢俱顏色確實是十分主觀的印象,但是顏色卻能清楚傳達直覺的感受,因此如何搭配顏色也是系統傢俱很重要的一環,且運用於不同的功能的空間都需要以室內設計顏色來突顯特色。

★下方運用深色黑鐵刀木紋,左右為霧銀色以及上方白色結晶鋼烤亮面門板的混搭室內設計,踢腳板以淺色楓木洗白木纹並內縮1/3減少碰撞。

★運用淺黃色、蘋果綠、澄紅色三色混搭出老少咸宜的鮮豔色彩,也增添系統傢俱空間的明亮程度以及活潑性。

2.比例原則

系統傢俱中櫥櫃設計的美觀除了顏色之外在長寬比例與對稱等分,則是直覺上最容易呈現的感覺;所謂長寬比例所指的是由正面觀看的高度與寬度比利,對稱等分則是連續銜接的櫥櫃掌握同等寬度的原則,上述兩項原則並不會使櫥櫃失去活潑與設計感,反而更能提升系統傢俱櫥櫃整體性。

★衣櫃門片尺寸以總長等分的規劃方式。

★左右對稱的高櫃以及下方矮櫃左右兩邊大小對稱的等分原則,當然上方高櫃亦可選用單邊也是系統傢俱不錯的選擇。

★採用比例對稱並不一定是一成不變的造型,間隔對稱呈現另ㄧ種不同的風貌。SEO

Anònim ha dit...

坐落在高雄市寧靜美術館區鄰近的汽車旅館中,只有日光花園高雄汽車旅館,以一貫的優雅姿態,靜靜地等候您的光臨。將煩雜的城市喧嘩阻擋在外,採用新古典主義概念設計的日光花園汽車旅館,更融入了典雅簡潔的歐式風格。細膩貼心的服務,內斂典藏品味,處處充滿驚艷與驚喜。日光花園高雄MOTEL深刻的體會到—當擁抱不再溫暖,親吻不再讓心悸動時,是否會開始懷疑,愛情是不是失蹤了。其實愛情一直都在,只是繁忙的工作、擁擠的人群、嘈雜不知所云的電視節目、炫目繚亂的城市燈光,讓失去空間與養分的愛情只能默默地棲息在心靈的角落。

隱藏在高雄市最悠閒寧靜美術館區的日光花園MOTEL,是城市中專屬於愛情的秘密花園,隔絕了擁擠、緩下了忙碌,內歛的品味空間規劃,不再讓過多的無謂華麗奪去了對彼此的注意力,簡單,讓我們更嚐的出愛情原味。在高雄汽車旅館中-日光花園汽車旅館,讓您有浪漫、溫馨、舒適與賓至如歸的高級享受。

MOTEL高雄MOTEL汽車旅館高雄汽車旅館>>>參考網站

khalina ha dit...

Ultimament les tempestes xineses envaeixen els teus comentaris.
Crec que estan envejosos perquè ells no estan nominats als premis cats

Anònim ha dit...

I wish you health and happiness every day!
Ich wunsche Ihnen Gluck und Gesundheit jeden Tag!
Je vous souhaite sante et bonheur chaque jour!

網路行銷
seo

Ma-Poc ha dit...

Avui sembla que hi ha calma...

Què hem fet els del PiT darrerament?