dilluns, 21 de setembre del 2009

L’il·luminat al palau dels torrents d’aigua

Lectores i lectors que llegireu això amb la pau i tranquil·litat que dóna prendre un glop de vi de bóta assegut a l’ombra d’una figuera:

—Òndia quina tempesta la d’ahir, oi avi?
—I tant nano, sort que avui ha fet bo... ja es diu que “després de la tempesta sempre arriba la calma” —respon el iaio emprant gran part de la saviesa popular que li fou donada.
—Ui, molt recurrent aquesta frase home, però lamento decebre’l —afegeix el gamarús emprant la poca saviesa que li queda a la butxaca.
—Per què? —pregunta l’avi alçant la cella esquerra amb cara de pomes agres.
—Doncs perquè he arribat a una conclusió que desfà la sentència que vostè acaba d’esmentar —respon el sòmines amb altivesa.
—Quina?
—Que “després de la calma sempre arriba la tempesta” —etziba el nano i es queda més tranquil que una vaca albina amb les panxes plenes de verd.
—Encara et dura la ressaca? —esbossa el iaio amb sornegueria, coneixedor que la nit de dissabte hi va haver festa grossa a casa per la celebració de l’aniversari de la mestressa.
—No home, no... —fa que no amb el cap mentre belluga el dit índex alçat (curiosament el sapastre sap coordinar paraula i expressió corporal)— reflexioni: Què fou primer, la calma o la tempesta? —es fa un silenci absolut que dura quinze segons; digues-li pausa dramàtica, digues-li estic-pensant-què-coi-acabes-de-dir-nano? fins que, al setzè segon, es trenca el silenci— No diuen que tot va començar amb un terrabastall de tres parells de nespres (per no dir melons)?
—S... s... sí, el gran bum?
—Però abans del gran bum que diu vostè, si tenim en compte que aquesta suposadament va ser la primera tempesta del món, hi havia d’haver calma arreu, oi?
—Sí, és una teoria...
—Haurem d’anar pensant a fer repàs de les frases que utilitzem per fer-ho amb propietat, primer calma, després tempesta, calma... tempesta... sense descomptar-nos mai, que per a això ha d’haver historiadors meteorològics que ho anotin tot, oi?
—Crec que entenc el teu raonament nano, però pensa que quan fa bo, hom té el cap ocupat en altres coses i no està per tempestes, només ens preocupa quan el temps es converteix en protagonista d’excepció.
—Protagonista d’excepció? El temps sempre és el protagonista d’excepció en les converses quotidianes (per no dir trivials...)... Avi Gres? Avi? On va?!?



—Ui nano! —exclama el vell amb el nas arrapat al vidre de la finestra— Guaita quins núvols! Sembla que tornarà a ploure aviat, eh?
—Com diu? —pregunta el nano inconscientment sense adonar-se que el iaio fuig d’estudi.
—Res nano, que sembla que refresca de nou. I vés amb compte no et taquis els pantalons si t‘asseus a l’ombra de les figueres...
—Ho diu pel vi de bóta?
—No nano, ho dic per les figues madures, les del terra, oi que m'entens? Hi hi hi...
—...?!?


Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

19 comentaris:

Tramuntan del Nord ha dit...

Nois!!! no pareu aneu de Sarau en Sarau,Avi si el nen s'embrut seran figues d'un altre paner, doncs aquesta "figuera", ombra si, però figues poques més aviat algun glà caurà.
Salut i Peles

Sergi ha dit...

No si a aquest pas la roba estesa no se m'assecarà mai. No hi ha una estona de calma per poder-la recollir. Ah? Què? Ah, sí, sí, no és calma, és mandra, sí, és cert...

Ferran Porta ha dit...

La qüestió de si fou primer la tempesta o la calma em té intrigat de ben petit. Jo sóc de la teoria que primer va ser la gallina, que va posar una tempesta; d'un núvol negre va caure un ou, que en trencar-se va portar la calma.
És un pèl complicat, però un cop agafes el fil té tota la lògica!

(PS: Què passa? Si ho hagués dit en Dalí, en un atac de surrealisme ídemlinià, a tothom li hauria fet gràcia, no??)

McAbeu ha dit...

No entraré en discussions filosòfiques que aquestes hores de la matinada no m'hi veig capaç, així direm que una cosa va darrera de l'altra i no cal especificar més.
Entro a comentar més que res per fer un servei públic i avisar-te que sota d'una figuera amb figues madures per terra sol ser un lloc propici per trobar insectes varis i com en el post anterior vas deixar constància de la teva propensió a l'atac d'aquestes bestioles doncs m'has fet patir. ;-)
Aprofito també per felicitar a la "mestressa" pel seu aniversari.

JJMiracle ha dit...

Jo m'he quedat amb el vi de bóta… o era la bóta de vi? El cas és que després de buidar-la, no sé què comentar…

Jesús M. Tibau ha dit...

diàlegs sense malícia

Carme Rosanas ha dit...

Això que Quisapon deu ser un lloc ben distret... festes i festetes i una figuera amb bones figues... no les deixeu caure home! Colliu-les que són molt bones!

Garbí24 ha dit...

Quant es barregen el vi amb la figa......es moltes vegades, motiu de tempesta, tot i així visca la tempesta

Jordi ha dit...

Eee! que avui hi ha treva i sembla que s'ha acabat! Per fi!! Tinc una rentadora per posar des de fa dies!

Avi, no canti ni els mals espanti que tornarà a ploure. Perquè aquestes tempestes han estat culpa seva, que es posa a cantar quan no toca!

Assumpta ha dit...

Jajajajaja aviiiiii el "Gran Bum", m'ha encantat!! Ho hauríem de dir sempre així!! :-))

No diuen que abans del Gran Bum hi havia una bactèria o alguna cosa així? Ara falta saber si la bactèria era calmada o tempestuosa.

Sempre m'he preguntat qui havia posat aquella batèria allí, o aquell àtom o el que fos jajaja

Ferraaaaaaan Juaaaas digues que sí!!! Si això ho diu Dalí sortiria a les enciclopèdies i tot!! :-))))

Assumpta ha dit...

Per cert... has canviat la capçalera, eh? Quan fa d'això que jo no m'havia adonat, eh? :-))

Laia ha dit...

Què en faríem dels llargs trajectes en ascensor al costat de desconeguts que et roben les revistes de la bústia o agulles d'estendre si no tinguessim el temps?? ;)

Asimetrich ha dit...

Li hauríem de preguntar al Molina.

Molt bona niiiiiit.

Cèlia ha dit...

Jo sí que crec en la saviesa popular que diu que després de la Tempesta ve el Tro, que sempre li va al darrere com un borinot! Al meu poble a la sra Teresa li diuen "Tempesta" i al sr Josep li diuen "Tro", segons sembla perquè mai hi ha calma... bé, no sé si hauré ajudat gaire!

kweilan ha dit...

A mi això de l'ombra de la figuera sempre m'ha semblat molt bucòlic i amb una copa de vi...perfecte.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Sou un pou de saviesa popular i sense necessitat d'arribar al tan amanit "Què va ser primer, l'ou o la gallina?".

La fraseologia ja ens planteja aquests dubtes més sovint del que ens sembla recordar: En un obrir i tancar d'ulls o En un tancar i obrir d'ulls? De pies a cabeza o De cap a peus?

Ai, que em sembla que sovint l'ordre dels factors sí que altera el producte final! :-)

khalina ha dit...

Ultimament les tempestes xineses envaeixen els teus comentaris.
Crec que estan envejosos perquè ells no estan nominats als premis cats

Anònim ha dit...

I wish you health and happiness every day!
Ich wunsche Ihnen Gluck und Gesundheit jeden Tag!
Je vous souhaite sante et bonheur chaque jour!

網路行銷
seo

Ma-Poc ha dit...

Avui sembla que hi ha calma...

Què hem fet els del PiT darrerament?