La família quissaponenca que es donava d'alta al gimnàs/complex municipal d'esports d'aigua de Quissapon

Lectores i lectors que llegireu això en pilota picada des de l’interior irrespirable d’una sauna vaporosa, assegudes (i guts) damunt d’una tovallola de mans humida i pensant que, per anar bé, hauríeu de respirar només per la boca:

Avui comença la tercera setmana després d’haver donat d’alta la família sencera al gimnàs/complex municipal d’esports d’aigua de Quissapon.

—Família sencera dius, nano?!?
—Home avi, vostè tècnicament no és família, eh? Ja ho vaig intentar de colar-lo, però els dels gimnàs no l’acceptaven en el pack familiar...
—Pagant Sant Pere canta!
—El que cal és voler pagar perquè vostè posi les nectarines a remull... i això ja ho fa a casa sobradament!
—Ets un malcovat!
—Faci’m un cafè mentre continuo... i ja en parlarem d’això...
—Ooooh! Grrr...

Com deia, les dues primeres setmanes han estat molt intenses:
La primera com a simples “patrocinadors de gimnàs” al preu reduït de la Tarifa Familiar i sense ni acostar-nos per les instal·lacions (no fos cas que ens apriméssim de manera massa sobtada...). Compartir la mateixa sensació que té molta gent era una cosa que m’atreia, pagar per una cosa que no es fa servir en temps de vaques flaques és tot un luxe a l’abast de pocs, oi?

—Vaques flaques? Hi hi hi... intensa setmana, sí senyor...
—(...?)

La segona setmana (molt passada per aigua, perquè va ploure molt) vam posar fil a l’agulla i hi anàrem la meva dona i un servidor (he dit “anàrem” per deixar clar que jo vaig anar amb la meva dona i que ningú pensés que tenim servei a casa... és clar que si en comptes de posar “servidor” hagués escrit un simple “jo” tot aquest paràgraf no tindria sentit, però com darrerament disposo de poc temps per escriure al PiT m’he dit: què coi! [per no dir cony] Oi que m’explico?)

—Com un llum obert, nano...
—Llibre avi, es diu com un llibre obert, eh?
—Ui! M’ha traït el subconscient suposo, hi hi hi...
—Sí, és clar... és com “posar fil a l’agulla”, hauríem de dir ficar, entravessar o passar en comptes?
—O enfilar l’agulla, oi? Però tu m’has vist cara de tenir un blog de frases fetes, nano?!?
—No avi, més aviat de francesa i festes, he he he...
—Ui... és que em pixo de riure amb tu, eeeeeing?
—(...?!?)

La meva estimada esposa em deia que fer piscina/natació ens aniria molt bé per desencallar-nos (potser és que les meves propostes alternatives no la van deixar prou convençuda...). Amb el meu historial mèdic des de l’aventura ciclista, aquesta és la llista d’estils de natació prohibits per prescripció facultativa:

-Braça:
—No et convé pel moviment de cames si no vols tornar-me a veure en breu —em va dir la doctora Sabater.
-Crol: No forçaria, per la lesió a l’espatlla dreta —m’ho va dir la meva espatlla.
-Esquena: és com el Crol però mirant al sostre —no calia que m’ho digués ningú això.
-Papallona: diguem que perquè no en sé prou i podria danyar la resta del cos a més de la ja danyada, oi que ens entenem?

Arribo a la conclusió que l’únic estil vàlid és:
GOS, que no és acrònim de Grimpar On Sigui, ni Girar Ossos Superiors (o potser sí...), és l’acrònim inventat de Gaining On Speed (guanyant velocitat mentre movem els palmells oberts i mantenim els colzes enganxats al lateral de les costelles, per anar bé farem coincidir el colze dret amb el lateral dret i l’esquerre amb l’esquerre, no fem invents... la nostra vida i reputació depenen d’aquest petit detall, eh?)

I em pregunto:
Cal que vagi a la piscina a fer el gos? Això ja ho puc fer a la banyera de casa!

Doncs la meva dona no hi estava d’acord i em va arrossegar pinçant-me les orelles...

TBC
(To Be Continued... o Triomfa Banyador Calçotet en el següent capítol)


Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...