El vertigen del trapezista (presentació a Vallromanes)

Ahir a la tarda m'ho vaig fer venir bé per poder assistir a la presentació del llibre de contes El vertigen del trapezista de l'escriptor i blogaire més prolífic que conec, en Jesús Maria Tibau.

Hi vaig anar per vàries raons:

1. La presentació era a prop: a Vallromanes.

2. Volia conèixer en Jesús M. Tibau personalment, el seu blog és molt variat i té un nom que em provoca simpatia, no sé per què... Tens un racó dalt del món.

3. Sabia del cert que també coneixeria en persona en Víctor Pàmies, del Refranyer català-castellà i Raons que rimen (entre altres blogs). No fa gaire vam descobrir que teníem un amic en comú, en Martí F. i això ha estat una agradable coincidència.

També em venia de gust contactar amb el món blogaire català i què millor que fer-ho de la mà del també escriptor Toni Ibàñez Entrellum, a qui s'atribueix l'invent del mot Catosfera? Al gener es van celebrar les jornades de la Catosfera a Granollers i jo encara era un nadó en això dels blogs, tot just començava a bavejar i anava a quatre grapes cercant joguines com un reproductor de música pel blog o un traductor. Ara ja he après a caminar —tot i que encara necessito algun cop de mà...

Feia almenys vint anys que no trepitjava Vallromanes, no havia posat el GPS del cotxe. No em cal, ja hi sé anar —vaig pensar. Hi ha una rotonda nova —almenys per mi— i em vaig passar de llarg. Tres quilòmetres més enllà vaig aturar el vehicle a la vora pensant que duia massa camí recorregut —sort que anava amb temps. Mentre busco l’adreça al GPS sento el crit de la Mare Fisiologia que em diu:

—Sssseeergiiii... ... Pssst... Sssseeeergiiii... O baixeeesssss o et piiiiixessss...

No és que tingui problemes d'incontinència urinaria —de moment—, però em va passar allò que ens passa a tots: Quan puges al cotxe t'entren ganes, però dius ja el faré quan arribi (no us refieu mai quan pugeu en un ascensor, en cotxe es pot fer de camí com un bon pixapins, però l'ascensor es pot quedar aturat de sobte.

Amb aquest argument vaig baixar —és bo fer cas a les mares.
Tan bon punt m’aparto del cotxe una altra mare em parla: La Mare Naturalesa, però aquest cop no ho fa xiuxiuejant, ho fa a través de la paraula escrita.

—És per mi aquest interrogant? Perquè si és així et sé contestar: Perquè hi ha gent molt porca al món, que en comptes de guardar aquesta bossa amb una mena de sobrassada a dins i llençar-la en un contenidor s'estima més llençar-la per la finestra del cotxe i menys feina.

Instants després el GPS em dirigia cap a Vallromanes i una bossa de plàstic de color blanc amb una tifa de sobrassada a dins em dirigia cap una paperera.

Quin edifici més modern és el casal de Vallromanes!

Allà em trobo amb en Víctor Pàmies, xerrem una mica i anem plegats a saludar en Jesús M. Tibau qui, alhora, em presenta en Toni Ibàñez que em diu:

—Quan t'he vist he pensat: Aquest és un Blogger...

I és que en Toni té una visió de caire especial, a banda de dur ulleres com tots els blogaires (o bloguers-bloggers) que érem allà: Cinc en total, segons em va dir, en una mostra de població d'unes cinquanta persones... Un 90% fregava la franja dels 65 anys i molta pinta de blogaires no feien, vaja que ho va clavar! ; )

De la presentació destacaré la lectura de tres contes que ja havia llegit al bloc d'en Jesús, Espantant gavines a càrrec de la Mariluz de mariluz vallromanes, Ametlles garapinyades que el va llegir en Toni Ibàñez qui, a més, llegí una descripció personal que va fer ell mateix després de llegir el llibre (afalagant Tibau) i, finalment, el mateix autor ens va llegir El barbes.

Hi va haver fins i tot un detall humorístic memorable:

De sota la taula ressonaren uns cops suposadament fets pel petit trapezista que acompanya en Jesús allà on va a presentar el llibre, que reclamava atenció i presidí la taula acceptant les disculpes de l'escriptor per haver-lo tingut tancat dins d'una bossa de mà.

Finalitzada la presentació i després dels aplaudiments de rigor, que crec van mancar després de la lectura de la Mariluz —la primera és a qui toca el rebre habitualment—, l'autor va signar llibres i aprofitàrem per fer-nos una foto plegats.

Avui hi ha prevista la presentació del llibre La Catosfera Literària, per a més informació cliqueu aquí.

Jo, lamentablement, no hi puc anar, em coincideix amb un altre acte que tenia programat on, a més, hi participen activament els meus fills.

Ho sento de debò.