dissabte, 17 de maig del 2008

El vertigen del trapezista (presentació a Vallromanes)

Ahir a la tarda m'ho vaig fer venir bé per poder assistir a la presentació del llibre de contes El vertigen del trapezista de l'escriptor i blogaire més prolífic que conec, en Jesús Maria Tibau.
Hi vaig anar per vàries raons:

1. La presentació era a prop: a Vallromanes.

2. Volia conèixer en Jesús M. Tibau personalment, el seu blog és molt variat i té un nom que em provoca simpatia, no sé per què... Tens un racó dalt del món.

3. Sabia del cert que també coneixeria en persona en Víctor Pàmies, del Refranyer català-castellà i Raons que rimen (entre altres blogs). No fa gaire vam descobrir que teníem un amic en comú, en Martí F. i això ha estat una agradable coincidència.

També em venia de gust contactar amb el món blogaire català i què millor que fer-ho de la mà del també escriptor Toni Ibàñez Entrellum, a qui s'atribueix l'invent del mot Catosfera? Al gener es van celebrar les jornades de la Catosfera a Granollers i jo encara era un nadó en això dels blogs, tot just començava a bavejar i anava a quatre grapes cercant joguines com un reproductor de música pel blog o un traductor. Ara ja he après a caminar —tot i que encara necessito algun cop de mà...

Feia almenys vint anys que no trepitjava Vallromanes, no havia posat el GPS del cotxe. No em cal, ja hi sé anar —vaig pensar. Hi ha una rotonda nova —almenys per mi— i em vaig passar de llarg. Tres quilòmetres més enllà vaig aturar el vehicle a la vora pensant que duia massa camí recorregut —sort que anava amb temps. Mentre busco l’adreça al GPS sento el crit de la Mare Fisiologia que em diu:

—Sssseeergiiii... ... Pssst... Sssseeeergiiii... O baixeeesssss o et piiiiixessss...

No és que tingui problemes d'incontinència urinaria —de moment—, però em va passar allò que ens passa a tots: Quan puges al cotxe t'entren ganes, però dius ja el faré quan arribi (no us refieu mai quan pugeu en un ascensor, en cotxe es pot fer de camí com un bon pixapins, però l'ascensor es pot quedar aturat de sobte.

Amb aquest argument vaig baixar —és bo fer cas a les mares.
Tan bon punt m’aparto del cotxe una altra mare em parla: La Mare Naturalesa, però aquest cop no ho fa xiuxiuejant, ho fa a través de la paraula escrita.


—És per mi aquest interrogant? Perquè si és així et sé contestar: Perquè hi ha gent molt porca al món, que en comptes de guardar aquesta bossa amb una mena de sobrassada a dins i llençar-la en un contenidor s'estima més llençar-la per la finestra del cotxe i menys feina.

Instants després el GPS em dirigia cap a Vallromanes i una bossa de plàstic de color blanc amb una tifa de sobrassada a dins em dirigia cap una paperera.

Quin edifici més modern és el casal de Vallromanes!
Allà em trobo amb en Víctor Pàmies, xerrem una mica i anem plegats a saludar en Jesús M. Tibau qui, alhora, em presenta en Toni Ibàñez que em diu:

—Quan t'he vist he pensat: Aquest és un Blogger...

I és que en Toni té una visió de caire especial, a banda de dur ulleres com tots els blogaires (o bloguers-bloggers) que érem allà: Cinc en total, segons em va dir, en una mostra de població d'unes cinquanta persones... Un 90% fregava la franja dels 65 anys i molta pinta de blogaires no feien, vaja que ho va clavar! ; )

De la presentació destacaré la lectura de tres contes que ja havia llegit al bloc d'en Jesús, Espantant gavines a càrrec de la Mariluz de mariluz vallromanes, Ametlles garapinyades que el va llegir en Toni Ibàñez qui, a més, llegí una descripció personal que va fer ell mateix després de llegir el llibre (afalagant Tibau) i, finalment, el mateix autor ens va llegir El barbes.

Hi va haver fins i tot un detall humorístic memorable:
De sota la taula ressonaren uns cops suposadament fets pel petit trapezista que acompanya en Jesús allà on va a presentar el llibre, que reclamava atenció i presidí la taula acceptant les disculpes de l'escriptor per haver-lo tingut tancat dins d'una bossa de mà.

Finalitzada la presentació i després dels aplaudiments de rigor, que crec van mancar després de la lectura de la Mariluz —la primera és a qui toca el rebre habitualment—, l'autor va signar llibres i aprofitàrem per fer-nos una foto plegats.

Avui hi ha prevista la presentació del llibre La Catosfera Literària, per a més informació cliqueu aquí.

Jo, lamentablement, no hi puc anar, em coincideix amb un altre acte que tenia programat on, a més, hi participen activament els meus fills.

Ho sento de debò.




14 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Sergi, gràcies per la teva extensa crònica de la jornada. Jo encara estic al Casal de Vallromanes, amb el Toni, ens em quedat tancats a dins i no podem sortir. Tenim gana!!!!
Sort d'INternet.

Jesús M. Tibau

Els del PiT ha dit...

Sou uns catxondos :D
Us desitjo que vagi bé la presentació i em sap greu no poder donar-vos cap telèfon de repartidors de pizzes a domicili, o potser preferiu ametlles garapinyades? ; )

Salut!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Caram, Sergi, crònica detallada i puntual. No com altres, que encara ni tan sols no han descarregat les fotografies de la càmera digital.

Ara bé, amb eines com tenim ara tipus Picasa o Flickr... li podies haver donat una mica més de llum a la fotografia, que només es veuen unes figures entretallades. Més que de trapezistes sembla que anem a una presentació d'ombres xineses. :-)

Va ser un plaer conèixer-te personalment, després d'haver tingut els primers "contactes" virtuals. Quan et vaig veure de lluny m'ho vaig pensar... però em vaig dir:
─No pot ser, en Sergi!
Però sí que l'eres, sí.

Estic segur que serà la primera de moltes altres coincidències. I si no, temps al temps.

Per cert, quan et tornis a trobar la Mare Naturalesa, digues-li que no faci faltes d'ortografia. L'apuntarem a un curs de català ràpid. Paraula de filòleg. ;-)

Ah!, i per allò de la Vallesfera contacta amb en Joan Ramon, de Qmenta.

Els del PiT ha dit...

Víctor:
Les fotos són del mòbil, com vam quedar que tu me les passaries i encara no ho havies fet, doncs apa tira milles...
Repeteixo estic content d'haver anat a Vallromanes i conèixer-vos a tots.
Això de la Mare Naturalesa és que he pensat que quedava millor així que no Mare Natura... no cola? diguem que he patit la traició de la premura del temps i la meva honorable condició de fill d'immigrant, net de La Mancha i humil caminant d'aquest paradís virtual ; )
Una abraçada i Salut!

Els del PiT ha dit...

M'oblidava que la foto dels quatre no queda malament en penombra:
En un racó dalt del petit món, entrellum i poc color el trapezista escriu raons que rimen...

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Ostres, Sergi, no em referia pas a la Naturalesa, que, encara que maltractada i expoliada, és perfectament normativa i correcta.

Però el "Perquè?", quan és pregunta va separat, com en castellà. :-)

Estàs fet un poeta de primera. M'ha arribat al cor això del trapezista que escriu raons que rimen entrellum en un racó del petit món. Ben trobat!

Ara, des del portàtil, veig la foto molt millor. L'has retocado o és qüestió de pantalles?

Els del PiT ha dit...

La única foto que he retocat és la de la mare naturalesa gràcies a la teva observació de filòleg de part d'ella, és clar.
Tingues en compte que està tan maltractada que fins i tot comet aquestes errades expressament, per veure si fins i tot els filòlegs se n'adonen :D
Ara potser que li facis saber tu mateix, ja que al cap i a la fi, és mare naturalesa de Vallromanes, a tres quilòmetres de la benzinera direcció Alella, a mà dreta just abans d'un revolt molt pronunciat a uns 400 metres d'un hotel que no en recordo el nom, però que era força impressionant, sobretot pel Hummer limousina blanc que hi havia a l'entrar.
Salut company!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Màgia! Ara veig separat el "per què" i torno a veure la fotografia fosca. No sé si és causa-efecte.

I per les faltes no pateixis: fins als lingúistes se'ns escapa algun nyap en forma d'"EXPOLIADA", en lloc del normatiu i catalanesc "ESPOLIADA".

Però aquí ja no puc fer màgia... o sigui que així queda. Puc intentar de canviar els diccionaris, però potser serà encara mes complicat.

M'has d'explicar com fas aquests efectes de la sorra, que són molt efectius. I jo que em pensava que havies trepitjat l'erm terreny entre Alella i Vallromanes per deixar constància del teu esgarip!

Unknown ha dit...

Un escrit fantàstic que lliga amb el dia d'avui. Jo sí que he anat a la presentació de La catosfera literària. I també hi havia en Jesús M i en Toni, a més d'un munt de blocaires. Ha estat un acte preciós i la sala és una passada. Llàstima que no hagis pogut venir.

Toni Ros ha dit...

Gràcies per compartir amb nosaltres la presentació. Llàstima que et perdessis la festassa d'ahir. Ens llegim!

Els del PiT ha dit...

Víctor:
El consum de substàncies que són capaces d'alterar la percepció de les imatges que veiem no és compatible amb activitats que tinguin a veure amb fixar la vista en un monitor.
No dubtis ni per un moment que vaig trepitjar la natura i per això et dic el lloc més o menys "exacte" -paradoxal?- on vaig aturar el cotxe i va "aparèixer" el missatge misteriós que reclamava la meva atenció.
Pel què fa als efectes de la sorra no sé si vols dir l'escriptura damunt la sorra o a la correcció. L'escriptura és real i la correcció és molt bàsica: amb el simple Paint que duia fins i tot el besavi del primer ordinador que vaig tenir i llavors copiar i enganxar, sense "esferificacions" Adriàniques ; )

Núria: Em sap molt greu no haver pogut venir a conèixer-vos, però la família és el més important. Potser en una altra ocasió...
Per cert, benvinguda de nou a terres catalanes després del teu envejable viatge ; )

Els del PiT ha dit...

Ei Toni!
T'has avançat a les meves intencions, tenia previst llegir-te d'aquí una estona, però havia de respondre al implacable Víctor i a la tendra Núria i mentre ho feia m'ha arribat el teu comentari.
Ara vaig a veure't.
Salut!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Sergi, per les indicacions que em dones, vas fer les teves necessitats en terra d'Alella. No és la meva jurisdicció, ho sento! :-)

Aquell formós restaurant és Can Jonc. Fa patxoca, amb aquelles parets vitrallades o fetes de bocins de ceràmica.

Apa, que em criden a dinar!

Els del PiT ha dit...

Això és Can Jonc, no el recordava el nom.
Salut company!

Què hem fet els del PiT darrerament?