Dels instigadors de l'homenatge al bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe ha sorgit la idea de crear un concurs de relats curts de terror. (Si voleu participar, a la barra lateral trobareu l'enllaç penjat per l'avi Gres).
Un cop llegides les bases, m'hi vaig posar:
"La sala gèlida mostrava penombra. La metgessa forense s’ajustà els guants de làtex i prengué amb dits tremolosos l’escalpel de la safata metàl·lica. Sola davant d’aquell cos inert es disposava a fer la primera incisió al pit. Tremolava, però s’havia promès no observar, ni per un moment, aquell rostre desfet. Quan la fulla afilada començà a obrir la carn li tornà el mateix pensament de sempre i clavà la mirada en els ulls vitrificats del cadàver. Sentí un calfred que li recorregué l’esquena i retirà l’estri de dins d’aquella carn freda Què t’espanta Carme? —es digué tornant l’escalpel a la safata.
—Què t’espanta Carme?!? —algú xiuxiuejà.
En tornar la mirada al cadàver el veié assegut. Prengué l’estri i s’atansà al mort que s’alçava amenaçador amb l’ull penjant.
—Res m’espanta! —exclamà mentre li enfonsava l’escalpel al pit— Ets un maleït mortal!"
Molt bé Sergi! 140 paraules clavades, collonut!
-Sí, sí... Si no fos que també s'hi havien de comptar els espais, tros d'ase!
-Ah sí? Vaja...
Me n'he adonat avui mateix i l'he hagut de mutilar. Serra en mà i amb la psicologia d'un censor negre (de fosc) he anat tallant, serrant i esmerçant el text per configurar una "mena de cosa" que pogués tenir un cert sentit i a més fos terrorífica...
"Penombra. La Forense tremola. Fa la primera incisió al pit. Obre la carn. Els ulls vitrificats del mort es mouen. Un calfred li recorre l’esquena. Retira l’estri, es fa enrere. El cadàver pregunta: Què t’espanta? Ella li enfonsa l’escalpel exclamant: Res, ets mortal!"
Difícil tasca aquesta per no dir terrorífica, però no, segons l'avi: ni l'un ni l'altre fan cagar-se a les calces, més aviat li provoquen riure...
-És que jo no m'espanto de res, sóc immortal, hi hi hi...
* * *
Després de rebre l'avís de XAREL_10 (McAbeu) als comentaris d'aquest post, he continuat amputant el darrer text i m'ha quedat això:
"La Forense obre la carn, el mort se la mira. Ella s’esgarrifa, treu l’estri i s’aparta. Ell diu: Tens por? Ella li clava l’eina: Ets mortal!"
Segons el Word (perquè l'avi està fart de comptar paraules, espais i caràcters -finalment li ha esclatat el seu, el més irat...): 26 paraules, 115 caràcters (sense espais), 140 caràcters (amb espais) i 2 línies (aquestes les he comptat jo mateix per estar-ne prou segur...).
-Realment de terror, nano...
-Sí, avi, terrorrífic.
-Si m'haguessis deixat participar a mi...
-Què hagués fet?
-Jo? Guaita, amb una paraula i només 106 caràcters:
"Forense-tremola-escalpel-cadàver-desperta-s'espanta-mort-pregunta-por?-remata-mortal-jaaaaaaaaaaaaaaaaaau!!!"
No cal que els comptis, McAbeu!
Escrit per Sergi M. Rovira
No tot, eh? Que jo també faig feina... (Avi Gres)
20 comentaris:
Jo també m'he apuntat al Concurs de Relats de Terror dels amics d'Hesperia.cat, però si no ho tinc mal entès el límit no són 140 paraules si no 140 caràcters (entre lletres, espais i signes de puntuació).
Si és com dic jo, ho sento però encara has de retallar un pèl més el teu text que per altra banda està força be en la seva llargària original.
Ànims que segur que pots fer-ho :)
XAREL_10
Si busques al google Terror + Hesperia = http://ca.wikipedia.org/wiki/Mot%C3%AD_de_l%27Hesp%C3%A8ria
Salut i Peles
Rafi
Benvingut McAbeu (xarel_10):
Buf ara mateix acabo d'amputar el darrer text i crec que ara serà per riure. M'havia ajustat a les característiques d'un text que tenen publicat a l'Hespèria, però veig que tampoc. Com no en tinc notícies, ara penjo el definitiu (si és vàlid)
Gràcies pel teu comentari i per la visita.
;-)
________________
Rafi:
He he he...
Ets un "fenòmenu"!
Una abraçada :-)
Jejeje, darrerament em fas petar de riure...i no t'amaguis darrera l'Avi!!!!
Ai, ai Zel, que l'avi és petit, però d'ombra allargada...
;-)
animeu-vos a participar, és tot un repte
Sergi, jo en tinc un de menys de 140 caràcters que fa més por:
"L'Avi Gres i tip i el seu amic Anton trucaran a la porta de casa teva aquesta matinada, quan tots dormiu, amb moltes ganes de gresca"
Me'n surten 132 i acollona molt més, no??
Probablement també participaré al concurs. És difícil això de crear un relat amb només 140 caràcters... Jo en tinc un de començat però cal que faci el final :). Per cert, és una llàstima que hagis hagut d'amputar el relat inicial. A mi m'agradava el de les 140 paraules!!! Bé, i el de l'avi Gres, és clar.
Com pots comprovar, el veritable repte ha estat fer-lo encabir, Jesús.
;-)
____________
Martí:
Ha ha ha ha!!!
M'has fet riure molt!
Realment (i personalment a mi) m'acollona mooolt més aquesta que proposes (llàstima que ha d'acollonir els altres i això només us faria pixar de riure...)
:-)
-Aquest noi és un pàjaru...
-No digui això, avi!
-Vull dir el "martín pescador" que deia aquell, noi... Quanta incultura!
____________________
Ma-Poc:
Efectivament, pots endevinar la cara que vaig posar després d'enviar el llarg i assabentar-me'n :-(
Comparable a la cara de gilip... (bé, vull dir xixarel·lo, president Pujoool) que vaig posar amb el joc dels noms d'escriptors en els teus daus de lletres... (boggle, vull dir...).
-Anima't noi, que hi ha premis per cagar-se a les calces!
es-pec-ta-cu-lar! realment un post molt bo de com arribar als 140 caràcters!!!!
felicitats per la feina feta! i pel relat!
Gràcies Jacme!
He suat de valent la cansalada (amb l'avi al costat tallant mandonguilles amb l'escalpel...)
M'ha agradat ho feu força bé eh! Avi gres aviat li demanaré consell :) no sabia que això de la por se't donés tant bé:)
Cesc:
L'avi està fotut. Fa hores que descansa al llit. S'ha trobat molt malament en veure un anunci a la tele, però demà li faré saber que potser el necessites, ja saps que sempre ets ben rebut per aquí. Agraeixo el teu comentari i la confiança que tens dipositada amb ell.
Bona nit, maco.
Jajajaja ho sentooooo però he rigut :-))
La veritat és que la primera versió feia por. Tot s'ha de dir. Però quan he vist que anaves retallant, no ho he pogut evitar i em partia de riure :-))
A mi la primera versió sí que em feia por. Després... ja no. Reia.
Es molt difícil fer un relat tan curtet i a sobre donant por
Assumpta i khalina:
No m'agrada compartir resposta, però malauradament no em deixeu opció... Coi i per què no?
___________________
Assumpta:
Si la primera t'ha fet por quedo més tranquil, diuen que la primera impressió és la que compta.
Pssst... Jo també m'he rigut en les versions finals :-)
Gràcies pel comentari i moltes
Abraçades!!!
______________________
khalina:
Si la primera t'ha fet por quedo més tranquil, diuen que la primera impressió és la que compta.
(Pssst... Jo també m'he rigut en les versions finals)
Gràcies pel comentari i molts petons per l'aniversari!!!
No són iguals... ufff... menys mal :-PP
Què vols dir Assumpta?
Has participat?
Hauré de passar a veure't...
:-)
He comés lo mateix error que tu jajaja I ara he vingut a vore quan ocupen 140 caràcters, i veig que ho has tingut que retallar un munt jajaja què difícil!
Tu fes com l'avi, bajoqueta, telegràfic és més de cagar-s'hi, hu hu he ho...
:-)
Publica un comentari a l'entrada