Fin-land-ès

Com molts d’altres companys blocaires, presumeixo de tenir una amiga a Finlàndia, la Merike del blog Finès entre tots i totes (la vaig conèixer a través del blog d'en Ferran). Dic presumeixo perquè normalment no trobes finlandesos (o finesos...) per aquí, pel poble. (El tema no m’acaba de quedar prou clar, finès=idioma i finlandès=habitant...)

(Foto-regal rebuda via correu-e de la Merike)

-Què en pensa avi?
-Jo no et puc ajudar, noi, però dius amiga, amiga?
-Dic amiga perquè així és com ella ens considera, avi...
-I tu no?
-Bé, sí, però jo sovint m’estimo més usar la paraula “companys” blogaires que amics (fins que no es demostri el contrari), és una qüestió de gustos i com els amics estan per deixar diners...
-Dubto que ella te’n deixés si li’n demanaves... No colaria...
-No, no, no vull dir això, era una manera de parlar. És per això que m’agrada el terme companys blogaires.
-Continua nano, que es fa tard...
-Doncs la Merike estava amoïnada per una relació d’amistat que es veu que no és corresposta per part d’un individu en qüestió i ho va escriure en un post.
-Ara farem safareig?
-No, és només un apunt, avi.
-Vaaaajaa...
-La dona va rebre missatges de suport de la comunitat blogaire. Crec que tots, sense excepció, li expressàrem allò tan català de: “Dos no són amics si un no vol (engega’l a fregir botifarres amb seques!)”
-Això és per resumir-ho en poques paraules, oi? Molt català, sí senyor.
-Sí, deixi’m continuar...
-Et deixo, et deixo...
-Fa uns dies que topo, per casualitat, amb un anunci televisiu que no m’agrada gens: El d’uns xiclets amb xilitol d’una marca que no smintaré per no fer-ne publicitat gratuïta...
-No l’he vist.
-Com l’ha de veure si passa les nits de “parranda” amb l’Anton i dorm durant el dia?!? Bé, això que s’estalvia, no haver-lo vist...
-Per què ho dius?
-Doncs perquè l’anunci va d’un equip de reporters intrèpids (a l’estil del “Ehpanyadiresto”, o una cosa així) que es troben d’expedició enmig d’un suposat bosc cobert de neu a Finlàndia, a la caça del finès.
-El finès, dius?
-Sí, així l’anomenen els de l’anunci... Es veu com, tot just començar l’anunci, li claven un tret a una mena de bitxo (pretenen fer-nos creure que es tracta d’un animal). De seguida ens descobreixen el pastís (no fos cas que tinguessin demandes per fomentar la caça furtiva...) i apareix un jove rosset (suposadament habitant de Finlàndia) que queda estès damunt la neu.
-Coi no sé què és pitjor, si matar un bitxo o carregar-se un noi...
-No, avi, que es veu que li han disparat un dard d’aquells que adormen, només...
-Com els rinoceronts dels documentals del canal 33?
-Sí, però de mentida.
-De mentida?
-És clar, home, no voldrà que ho facin de veritat això... Li recordo que és televisió, avi, i que del que diuen a la tele només se n’ha de fer cas de la meitat. I de vegades, ni això...
-Ai coi! I què i què...?
-Llavors la reportera va narrant (en rigorós directe) els fets i, fins i tot, mostra les dents del noi a càmera (com si fos una bèstia caçada) mentre s’exclama de la blancor que llueixen aquelles dents. De sobte, dóna per descomptat que les dents dels finesos són blanques, és clar! (Això, suposo, és una picada d’ullet demanant clemència, per si de cas...)
-On vols anar a parar?
-Doncs que si volien destacar un producte que blanqueja les dents, per què no han anat a l’Àfrica a rodar aquest espot? Tothom sap que les dents que es veuen més blanques del món són les dels negres (és una qüestió de contrast), però no imagino aquest mateix anunci rodat amb un noi d’una tribu del Senegal, per posar un exemple... Si ja m’emprenya veure un finès ros caçat, imagini com em posaria amb un negre.
-Estic amb tu, nano, però que no serveixi de precedent, eh?
-Gràcies avi Gres.

* * *

Merike:
Si per casualitat vens per aquí, no t’emprenyis, que segur que l’agència de publicitat ho ha fet amb bones intencions. Suposo que per agermanar els nostres pobles. Per cert, potser l’anunci també el passen a Finlàndia i el caçat sigui un blogaire que no vol ser amic teu ni saber res de tu... (Canviaria una miqueta la cosa, eh?)

Apunt final (per no dir PS i fer publicitat de la “pleisteixon”, que ja està bé...):

Si no he penjat el vídeo és perquè li vaig encarregar a l’avi que ho fes i no ha estat capaç de trobar-lo en tot el IúTup, com diu ell. “Ho haveu vist, això?!?” No l’heu d’animar a sortir de festa, “La mare que vos va parir!!!”

Escrit per Sergi M. Rovira
No tot, eh? Que jo també faig feina... (Avi Gres)