El curiós cas del Sr. Demerda

Quissapon, vespre de dimarts.

Arribo a casa després d'una llarga i dura jornada laboral com moltes que recordo. Després de saludar tota la família, gossa i canari-pokemon inclosos, em trobo l’avi Gres ajagut en un racó i envoltat de llibres. L’angoixa se li dibuixa al rostre (el rostre és allò que té just a sota del barret blau roscat que no es treu mai). Espantat de veure’l capficat en cabòries que sovint acaben en estudis surrealistes, m’atanso i li parlo amb la tendresa habitual.
—Ei! Es troba bé, avi?!?
—Eeeeeh? Ah! Hola nano... Només estic intentant endevinar què diu un comentari que un tal anònim ha fet al blog...
—És un anònim estranger? Ho dic per la quantitat de diccionaris que té vostè estesos, a veure: anglès-català, portuguès-català, italià-català, castellà-català, romanès-català...
—I d’altres que podríem inventar com l’albinès-català de collita pròpia i el polac-català, hi hi hi...
—Què diu ara?!?
—Mira, mira i ja em diràs si entens alguna cosa...

Anònim
ascolti catalufos que ascu k dais, soys como porcs. polacos demerda

—Doncs no... No entenc gairebé res avi, només diria que aquest comentari no és pas anònim, sinó que el signa algú que es diu: “Polacos Demerda”, això em queda clar perquè sovint els anònims signen al final del comentari...
—Nano ets molt innocent, eh? Tu creus que algú es pot dir “Polacos” de nom?
—Home potser és un nom grec aquest, com Milos, Stabros, Thalos...
—O Silos! Com els monjos aquells, oi?
—Què diu ara?!? Si són ben catalans aquests, són els Monjos de Sils!
—Aaah! I del cognom què me’n dius? Jo he pensat que podria ser portuguès, com allà de l’escombriaire en diuen el mariscal do carro da merda...
—No està pas malament això que diu, fixi’s que ho escriu tot junt: “Demerda”, si fos algú de classe alta ho escriuria separat: “De Merda”, per tant dedueixo que s’acosta més a la seva teoria de l’escombriaire, amb tots el respectes per aquest col·lectiu que tan bona tasca fa des de temps pretèrits, però de classe alta social no serien precisament...
—Nooo, només ho farien si es tractés d’un programa de tele, eeeh? Aleeerta... Hi hi hi... Em temo que és hora de deixar el cas en mans del prestigiós Despatx de Detectius Oms i Om associats...
—Vol dir, avi?
—I tant, ells esbrinaran la procedència del comentari i això ens ajudarà a desxifrar-lo, me n’encarrego jo mateix, vés a gratar-te els kiwis com sempre...

* * *

Hora i sis minuts després...

Amb la mateixa sagacitat que un gos policia, el detectiu Gres Om rastreja i ensuma el teclat de l’ordinador principal de la casa cercant pistes que duguin a la resolució del curiós cas de l’anònim Demerda i queda adormit sobtadament (es veu que les hores extres al despatx li passen factura...). El nen de la casa passa pel darrere de l’investigador adormit i, tot jugant amb la gossa, deixa anar un xiulet potent que esgarrifa Gres Om, alhora que l’eixorda:

Fiiiiiitjiiiiiiit!!!

De sobte el detectiu canvia la bombeta fosa de la seva imaginació i s’adona que la resposta al cas està al final del blog, en remenar el Feedjit a temps real descobreix que “casualment” dos minuts i nou segons abans de deixar el comentari, l’anònim Demerda ha aterrat al PiT procedent de Barajas...


Madrid arrived from images.google.es on "Personal i Transferible: Vergonya aliena"

17:23:51 — 4 hours 21 mins ago

* * *

Instants més tard i uns segons de res els dos detectius Oms i Om discuteixen la jugada...

—Però Serglock, això no vol dir res ni serveix per desxifrar aquesta llengua esperantista, perquè allà hi viu gent de tot el món gràcies a la bona acollida que dóna la “comunitat de l’esperança”, podria haver estat qualsevol!
—Elementalment, estimat Gres Om, però almenys podrem aportar una mica de llum al cas... L’anònim Demerda va deixar el comentari des d’aquella comunitat a les 17:26 i va arribar al PiT a través de images.google.es (concretament per la foto de Ferran Monegal que en Sergi va penjar en un escrit titolat: Vergonya Aliena). Quant i quan cobrarem la minuta?
—Senyor Oms, pensi que aquests del PiT són de malfiar, però ara mateix ho intento...

* * *

Més instants més tard els del PiT també discuteixen...

—I quina cara ha posat el detectiu Gres Om quan li heu pagat els serveis amb el diccionari albinès-català?
—S’ha quedat més pàl·lid que l’Iniesta nano, hi hi hi...
—Vostè no té vergonya, eh?
—Ni l’anònim Polacos Demerda que de ben segur que si ho sabessin molts dels seus paisans sentirien la mateixa vergonya aliena que vas sentir tu en l’escrit aquell!
—Molts?

Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...