Poema amb la Barana (esquitxat de Champions...)

Des del blog Tens un racó dalt del món, en Jesús proposava que, qui volgués o s’atrevís, participés en un joc que s’ha empescat: Fer un poema amb l’única condició que sortís el títol del seu darrer llibre que, curiosament, és de poesia: “La barana dels teus dits”.

Com l’actualitat mana i no em puc treure del cap la Final de la Champions d’aquest vespre, la que enfronta:

El Nostre Barça del PiTet - Manchesterfield Sense Filtre als Calçotets (que també rima...), us planto aquí el meu “poema” que reflecteix el dilema que tindré aquesta nit...

* * *


Ulls riallers, trapelles
captiven mon esguard,
ni tan sols un segon
goso aclucar parpella.

Ulls riallers d’infant trapella
esbossen neguit i preguen:
Em deixaràs veure el partit
a la barana dels teus dits?

* * *

Tant si guanyen com si perden, per nosaltres marxaran de Roma com a veritables campions.
Força Barça i amunt els calçotets de la sort!!!
Mmmm... (...?!?)

—On són avi?!?
—Nano no et faré patir, no siguis badoc! Que després d’haver-los cosit, els he deixat al seu lloc. Pots mirar a la barana dels teus dits? Hi hi hi...



Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...