Des del blog Tens un racó dalt del món, en Jesús proposava que, qui volgués o s’atrevís, participés en un joc que s’ha empescat: Fer un poema amb l’única condició que sortís el títol del seu darrer llibre que, curiosament, és de poesia: “La barana dels teus dits”.
Com l’actualitat mana i no em puc treure del cap la Final de la Champions d’aquest vespre, la que enfronta:
El Nostre Barça del PiTet - Manchesterfield Sense Filtre als Calçotets (que també rima...), us planto aquí el meu “poema” que reflecteix el dilema que tindré aquesta nit...
Com l’actualitat mana i no em puc treure del cap la Final de la Champions d’aquest vespre, la que enfronta:
El Nostre Barça del PiTet - Manchesterfield Sense Filtre als Calçotets (que també rima...), us planto aquí el meu “poema” que reflecteix el dilema que tindré aquesta nit...
* * *
Ulls riallers, trapelles
captiven mon esguard,
ni tan sols un segon
goso aclucar parpella.
Ulls riallers d’infant trapella
esbossen neguit i preguen:
Em deixaràs veure el partit
a la barana dels teus dits?
* * *
Tant si guanyen com si perden, per nosaltres marxaran de Roma com a veritables campions.
Força Barça i amunt els calçotets de la sort!!!
Mmmm... (...?!?)
—On són avi?!?
—Nano no et faré patir, no siguis badoc! Que després d’haver-los cosit, els he deixat al seu lloc. Pots mirar a la barana dels teus dits? Hi hi hi...
Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...
17 comentaris:
Avui tots hem de veure el partit des de la barana o des d'on sigui.
Demà en parlarem però tinc tanta confiança en el Barça que, és veritat que ja són uns campions, però estic segur que tornaran de Roma com uns Champions!
He somniat un 2-0.
I marxo que només falten 15 minuts per comenci el partit i no arribaré a Roma a temps.
Ah! El poema m'ha agradat molt!
No sé què passarà, però he vist gent amb banderes pel carrer o samarretes del Barça. I la gent ja va tocant les botzines per animar-los.
Jo no el miraré, però ja aniré sabent els resultats pels petards.
I per fer coro amb els cotxes passaré l'aspirador :D
De moment (minut 20), sembla que el poema ha estat una inspiració per als jugadors :-)
Molt bé! així m'agrada poema i tot! Sergi, digui el que digui l'avi ets un crack.
Osti, quin crack el McAbeu, tu! Força Barça des de la barana dels nostres diiiits!!!
Què fas nano?!? Que t'has tornat musulmà de cop?!?No avi, faig reverències a lo puto crack! En McAbeu!!!
:-D
Mira que la khalina et passarà l'aspirador pel damunt, eh?Això que els ullets riallers del meu fill s'han quedat aclucats aviadet i encara no sap que som campions, eh P-Cfacsbc2v? Inspiració o profecia de lo puto amo!
Per crack lo puto crack del Barça del PiTet: Iniesta Carme!!!
Fooorçaaaa Ferran!!! Amunt els dits i els calçoteeets!!!
:-D
Seeeeeeeeergiiiiiiii Aaaaviiii que ho hem aconseguit!!!
Des de la barana dels dits d'en Pep!!!
Estic emocionada, amics!!!
McAbeeeeeu, ets MAG!! ;-))
SÍII!!! Aquí a casa també dormen tots i a mi se m'estan aclucant les parpelles...
Uaaaaaauuuooorrrggg... Disculpa el badall, però estic exhaust de tant cridar, hi hi...
Bona nit bonica.
:)
moltes gràcies de nou per participar a les meves trifulques.
Els infants no es poden perdre un partit així.
El meu, quan encara no té ni dos mesos, fixa't quina carrera porta. El primer partit que hem viscut junts va ser el 2-6, i després ha vingut el triplet. Ell no n'era gaire conscient, però li explicaré quan sigui gran.
De tota manera, els pares hem de relativitzar, i els hem de fer entendre que hi ha moltíssimes altres coses al món a part del futbol.
Una abraçada, campions
Ara ja podem dir que som campions i que som el millor equip del món!! Sense dubtes!!
L'avi segur que es va emocionar molt ahir durant el partit!! Aviiiiiiiiii!! L'estimoooooooo!! A tu també Sergi!! I al Joel també!!! Us estimo a toooots!!
Ah!! Se m'oblidava... ja teniu canari? ;-)
OOOOOEEEEEEEEE,
OOOOOAAAAAAAAA
SER DEL BARÇA ÉS
EL MILLOR QUE HI HA.
El Barça veig que t'inspira. T'ha sortit prou bé el poema! Enhorabona!
Visca el Barça i Catalunya!
L'has clavat! I finalment... suposo que vas dir-li que sí, va ser un fet històric!
oooooeeeeeeeeee, al final campions ;)!
Uiii!!!
Veig que encara no us he dit res a uns quants... L’emoció de la Champions i el postapunt-posterior han acaparat tota l’atenció, gràcies al comentari de Ma-Poc que m’ha fet aterrar uns instants per aquí...
Jesús:
Finalment el meu fill no va veure el partit, es quedà clapat al seu llit com un ocellet (perdó Oui, ja m’entens...).
Caram amb el teu Marc! Ha vingut amb dues barres de mig: una per vosaltres i l’altra pel Barça!
D’acord amb la teva reflexió final, eh?
;-)
Jordi:
Per fi ho podem cridar als quatre vents!!!
Jo també t’estimooo nooooiiii!!! Quina eufòria eh nano?És que ens ha costat arribar a tot avi...
NOU tenim NOU canari Jordi, i no cridis que em posaràs els nens en contra!
:-)
McAbeu:
I TAAAAANT!!!
:-)
GAIA:
Gràcies per recordar-me que el post anava de poemes...
Visca!!!
;-)
Cèlia:
Jo sí, ell no ho va acabar d’entendre i com he dit, es va clapar...
:-)
Ma-Poc:
Noi, has estat molt de temps jugant a aquell joc del Catán, se’t trobava a faltar!
:-)
Ei, com sempre, amb el vostre segell únic i IN-transferible!
Molt bo !
;)
Publica un comentari a l'entrada