In Transferible...

Aquest cap de setmana el nano marxa amb la seva dona a celebrar que fa 17 anys que es van casar. En realitat fa més temps que viuen junts, ho sé perquè m’ho ha explicat algun cop i he xafardejat pel blog, però oficialment avui és el dia.

Aprofitant que quan el sòmines va fer els 40 (ara ja fa més d’un any) els amics li regalaren un cap de setmana de desconnexió per l’Alt Empordà, que dius: Si és de desconnexió per què vas amb la dona? Resulta que encara no havien fet la desconnexió i corrien el risc de perdre el regal, per tant, no podrà estar pel PiT fins el proper dimarts, tirant llarg, eh?

Aquest matí ha hagut d’anar d’urgències perquè s’ha llevat amb molt mal al genoll (és clar, es creu que encara és jove i no ha assumit que a partir dels 40 ja comences a tenir una edat per fer segons què...). És veu que fins i tot el metge i l’auxiliar han rigut quan han sabut que en tenia 41! Ja li dic jo sovint que no els aparenta, per això no em surt dir-li “home” i sempre li dic “nano” (de fet molta gent li diu això...). La setmana d’excés “bicicletero” li ha sortit cara, el ximplet ha fet prop de 50 quilòmetres en total, hi hi hi...

L’esport ja té aquestes coses, si no el practiques sovint te la fot per on menys t'ho esperes, per això jo no vaig ni a la petanca amb els iaios! Si almenys li paguessin una morterada al nano...

Com aquest datpelcul d’en Florentino i el seu talonari.

Heu vist la quantitat de diners que s’està gastant en els temps de vaques flaques que corren? És clar que, al madrit merengue, les vaques a més de flaques tenien puces, però això no justifica que el paio vagi llençant els diners (que no se sap d'on sortiran) i encarint el mercat a tort i a dret!

A tot això, avui la veïna m'ha passat La Vanguardia (sense accent a la segona A perquè és en castellà), però la del dimecres, i fullejant ja sortia un anunci d'un banc portuguès (molt religiós que deu regalar les hipoteques als clients, si tenim en compte la quantitat d'anuncis que he vist dient: "Gracias Espíritu Santo"). A l'anunci es veia la foto del Cristiano Ronaldo (que també deu ser molt religiós i generós per la xuleria que regala...) dient que no sap on serà d'aquí a tres o quatre anys, però sí que sap on seran els seus calers...

Coi! Jo també ho sé: Repartits entre despatxos d'advocats, cases d'oci nocturn i locals de gresca madrilenys, aquest el veig sortint pels programes aquests del cor per recuperar estatus social...

Jo, amb tot aquest enrenou de fitxatges, he agafat por. Sí, dic por de debò, perquè no voldria haver de triar entre quedar-me al PiT amb el nano, la seva família, un plat a taula i un llitet al safareig o anar-me’n al madrit a cobrar una pasta gansa, hi hi hi...

És per això que, com vosaltres lectores i lectors habituals del PiT haureu pogut comprovar, he fet una de les meves: He deixat constància en la capçalera del blog que, per molts florentinus que vinguin, aquí trobaran la porta tancada!

(Més que res perquè no sé què diria el nano al respecte, que amb la crisi, si veu pasta pel mig, és capaç de vendre’m...). Com jo no sóc un mercenari qualsevol, des d’avui em declaro totalment Personal in Transferible, apa!

(Espero que no s’enfadarà el nano per haver retocat la capçalera i haver esborrat l'antic nom del blog, però penso que ja tocava fer net i, a més, calia donar un toc de color menys blau periquito merengón...).

Escrit per l'avi Gres (el mateix que ha fet la feina i es pren uns merescuts dies de descans per evitar quedar-se de cangur, hi hi hi...)