diumenge, 27 d’abril del 2008

Les coses es trenquen II


Aprofitant el fil del post de les coses es trenquen, penjo avui una foto d'això que algú, que és cosí dels meus fills i només té dos anyets, va trencar -sense voler- fa uns quants dies, però després del lamentable espectacle d'ahir, ve a tomb, no?
Espero que no sigui premonitori, però per si hi ha algun culé supersticiós, dir que el nostre reietó ja està recuperat i fora de l'infermeria, ara només cal que marqui gols.
D'altra banda, a l'algú que el va trencar, dir-li que no se li té en compte això. Només quan aixeca el braç cada cop que sent Barça i respon: Marrit!
Sí que li tinc en compte :)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

bon dia family!!
aquest matí el Jan m'ha preguntat: mama, aquest "algú" soc jo? s'ha donat per al.ludit (je,je,je)
Hem fet un pacte, si no diu més Marrit!!, li he dit que el perdonarieu per la trencadissa que va fer, ok? No ho hem firmat, però a veure si ho compleix.
Que passeu un bon dia.
Petons dels del Poble Sec.

Els del PiT ha dit...

Ei cunyada! Que sàpigues que vam perdonar-lo abans que passés, és el que té ser tiet... de tota manera si no diu més Marrit, li deixaré fer alguna trencadissa més, crec que corre per casa un àlbum de cromos de futbol on hi ha alguna pàgina que... ;)

En Blau i en Grana ha dit...

Amb dos anys que té encara sou a temps d'adreçar-lo je je je...

Els del PiT ha dit...

Ja l'adreçarà el seu avi Josep que és culé culé :D

Què hem fet els del PiT darrerament?