Al vent!

Quissapon 8.45h

Fa estona que no veig l’avi. Em té preocupat, aquest matí no ha acceptat el caramel diari que li he ofert. Encara li dura l’empatx de galetes? —m’he preguntat. Em disposava a sortir per anar a canviar una roda rebentada del cotxe perquè ahir a la tarda em va trucar la dona a la feina dient que “algú” li havia estripat un pneumàtic i que deixava el cotxe allà mateix (és clar, les rodes no es canvien soles i ella no tenia temps). Vaig acostar-m’hi al vespre per donar un cop d’ull d’expert canviador i provar de canviar-la amb les eines de la “furgo”, però no ho vaig poder fer: cada roda té un cargol de seguretat que precisa un adaptador per desmuntar-la (coses de previsió que té un servidor...).

Com deia (que ja m’estic anant del tema), sense haver tingut més contacte visual amb l’avi des del seu rebuig al caramel, surto de casa i els meus ulls es claven en les branques d’un dels oms que tenim al davant (privilegiat? Miqueta...).

Una cigonya ha fet niu? —penso— No pot ser, calla que l’au es mou, però no em sembla que aquests colors siguin de cigonya (les cigonyes són més del madrit...) i si ho és, aquesta és del Barça...
Coi! —m’exclamo quan es torna a bellugar— Però si és un ximpanzé! Li he vist extremitats! —torno a exclamar traient el mòbil per fer-li una foto i penjar-la al blog.

—Què dius de ximpanzé, tros de mula!!!

—Avi?!? —pregunto estranyat.

—Què vols, nano? No veus que estic ocupat?!?

—Què redimonis feu dalt de l’om?!?

—Esperar.

—Esperar què?

—No has vist les notícies?!?

—...?

—El Servei Meteorològic de Catalunya avisa de ratxes de vent que podran superar els 126 km/h als dos extrems de Catalunya!!!

—I vostè creu que amagar-se entre les branques d’un om fent el mico vestit de... De què coi s’ha disfressat?!? Això que duu a l’esquena i lligat al coll no és la tovallola del Barça del meu fill?!?

—Em fa de capa, noi! I sí... Aquests són els teus calçotets de la sort del Barça. Espero que arribi una ratxa prou forta que se m’endugui volant, com en Superman!!!

—Doncs amb aquesta fila que fa sembla més l’estàtua de la Llibertat que no Superman... Si tot el què vol és volar, li puc pagar un bitllet d’avió Low Cost... Baixi i tingui, tres euros i mig... Amb això almenys podrà arribar a Prats de Lluçanès i sense escales!

—Llibertat! Tu ho has dit, aquest cap de setmana no tinc cap intenció de quedar-me de guàrdia! Au adéu!

—Baixi home que prendrà mal! Si el que pretén és que li faci una foto pel blog, no ho faré. Quin afany de protagonisme... —penso.

—No, quan el vent bufi prou fort, que se m’endugui! Tant se val si és al Sud, tant se val si és al Nord...

I allà s’ha quedat l’home, palplantat damunt d’una branca, amb el puny en alt i l’altra mà a la cintura mentre la “capa” li onejava moguda per una lleu brisa (per no dir al vent).

Jo ja tenia prou feina amb el canvi de rodes com per preocupar-me de les bajanades de l’avi... (No sóc precisament un mecànic de Hamilton canviant pneumàtics, però m’ha sobtat que no s’aturés cap dona per ajudar-me...)

Escrit per Sergi M. Rovira
No tot, eh? Que jo també faig feina...