La República Natural del Porc.

Dimecres al migdia, un cop a casa, trec a passejar la Tora malgrat que el sol fa mal. Una furgoneta carregada amb sis obrers està aturada a cinquanta metres, en un voral, portes obertes i discussions típiques a grito pelao com diuen. Sento que es tanca la porta del conductor i es disposen a marxar, però just abans, per la porta lateral surten disparats dos objectes directes al camp: Una garrafa d’aigua de cinc litres buida i l’embolcall arrugat d’unes patates chips.
Olé! –penso. I ara qui els diu res a aquests? Sóc culpable de no recriminar aquest fet a sis obrers malhumorats?

A la tarda, tornant de comprar un cargol de cinquanta cèntims per arreglar una cadira, em trobo el mateix panorama que al matí: obres. Jo que volia estalviar-me carrers tallats anant per camins, a pesar de donar una llarga volta, vaig haver d’aturar-me una estona.

La volta extra em va permetre acostar-me a una zona força freqüentada pels jardiners solidaris -quina bona gent- als que ja vaig dedicar un post sencer. Un cop era allà, vaig descobrir que hi ha gent que s'espavila per trobar nous sistemes, noves solucions al problema de l’habitatge. N’hi ha que no es conformen amb un piset –encara menys ara amb la calor que fa- i s’empesquen la manera de gaudir d’un jardí enorme, envoltats de natura on així poder apaivagar les calors escoltant el dolç cant dels ocells.

Un sofà enmig del boscatge, que sembla el títol d’un llibre.

Caram com en sap aquest paio! –penso. La idea no està gens malament i per això, a uns cent metres trobo que algú més l’ha secundat, seguint l’exemple de son veí, i perquè no es digui, aquest deu ser el veí ric, doncs s’hi ha instal·lat un moble que trobo que hi queda força bé, encara que no entenc per què està a l’inrevés...

A un tres metres: el sofà a joc, la distància és la ideal per una tele de plasma de 43 polzades, tot i que no sé si disposen de corrent elèctric.

I ja tenen la sala d'estar totalment exterior.

He trobat a faltar una estora de benvinguda amb alguna cosa semblant a: Benvinguts a la República Natural del Porc.

Això, o bé el què fan és trobar l'indret ideal per fer-se una casa i no la comencen ni per la teulada, planten els mobles primer i després fan la casa a mida dels mobles, d'aquesta manera no hauran de patir el problema d'haver de llençar a la deixalleria un moble que no encaixa a casa, amb l'estalvi que suposa no haver de pagar per això...

-Com diu? Que és un servei de franc això de la deixalleria? Que si avises també hi ha un servei que et recullen els mobles vells que no vols? Doncs no en tenia ni idea... -dirà el responsable de tot això.

I és que el preu dels habitatges continua pels núvols i bancs i caixes no obren l’aixeta, però sempre hi haurà qui pugui gaudir d’un petit apartament com aquest tan acollidor que m’he trobat a escassos quatre-cents metres dels altres, en un lloc més civilitzat, amb terrassa, estenedor de roba i servei de canvi de pneumàtics gratuït.

La llàstima és la seva ubicació, massa a prop de carrers transitats, però no es pot posar on estan els altres, perquè el color verd es podria confondre amb el verd de la natura i els propietaris no en podrien presumir gaire.

No us hi veieu en aquesta terrasseta, parant la fresca, llibre en mà i prenent un refrigeri?
-Quina enveja!