dilluns, 4 de maig del 2009

L'ampolla mig què?

—Nanooo!
—Maniii!
—Finalment vas trobar els calçotets de la sort del Barça, eh?
—No avi, però ja veu que no els va caler que me’ls posés, aquest cop vaig anar a casa d’uns amics a veure el partit amb una bossa gran de festucs de la sort. I ja veu si van anar bé...
—Diu que el president dels merengues va prometre un regal a cada jugador en record d’aquell partit...
—Què els regalarà, si no deu estar per regals aquest home?
—Es veu que cada jugador rebrà dos cotxassos de la marca Audi, un de color blau i l’altre grana, t’imagines 2 A6 per a cadascú?!? Hi hi hi...
—Això s’ho ha tret vostè de l’aixella...
—Sí, però no fa gràcia?
—Aquí més que allà avi, allà ara veuen l’ampolla mig buida des del clàssic històric...
—Mig buida com la guardiola del teu fill... A veure si t’estires una mica, eh?
—Ben mirat avi, jo diria que la té mig plena.
—És el mateix això!
—No és el mateix, no... Veure l’ampolla mig plena en funció de les circumstàncies que t’envolten és transmetre als altres la teva tendència positiva i optimista, d’altra banda, veure-la mig buida és fer el contrari, negativitat i pessimisme.
—L’ampolla no ho sé, però la guardiola encara no és plena...
—Ni buida del tot, oi?
—Doncs no. Deixant de banda les teories aquestes d’aixella suada et demostraré que les coses estan mig buides o mig plenes en funció de què és el que s’espera.
—Friso per veure com il·lumina el meu senderi, avi...

Quan jo veig aquesta imatge que he tret del google:



Veig l’ampolla mig buida perquè els ocells aquests l’estan buidant, s’espera que al final l’ampolla quedi buida sense ser pessimista i en canvi quan miro la següent imatge:



Que és de quan jo ficava la cantimplora al pou en una missió ultra secreta...
—Què feia aquí, regar les plantes del campament?
—No diguis bajanades nano... Aquí sabia del cert que era mig plena perquè estava en procés de ser emplenada, per tant, sense ser excessivament optimista, la cantimplora s’omplia. Vols deixar de fer dibuixets ara i escoltar-me? Què és això?!?


—Això és un avi Gresset diminut fent cabòries en una secció de la pica de la cuina...
—Molt bonic, quina falta de respecte... Però oi que ens entenem, nano?
—Vist així, no seré jo qui li tregui raó, avi... Per cert, què hi feia vostè remenant la guardiola del meu fill?!?
—No res nano, posava en pràctica allò que em vas dir de reconèixer les monedes per la vora sense mirar-les...
—Com l’enxampi el meu fill no em vingui plorant, eh?


Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sembla una idea un audi blau, un audi blaugrana jeje... coi avi que eixerit :) de vegades no sabem com veiem les ampolles, veritat?

Patrícia Montañés ha dit...

jajajaja avi! no em puc creure que miris les monedes del nét... va home, que ell se les ha de gastar per anar de festa!! jajaj un petonet :)

Cèlia ha dit...

Sempre traient punta al llapis! Després de llegir-vos, genials amics (quin dels dos és més genial?) jo sí que la veig mig plena... bé ara mig buida fins al proper post!

JJMiracle ha dit...

Avi, és una bona teoria! No hi havia pensat mai…

Jesús M. Tibau ha dit...

només entro per a saludar-te, ja que amb el nou habitant de casa gairebé no em queda temps

Carme Rosanas ha dit...

L'avi Gres hauria de repartir-se i passar algun dia per casa meva, que sempre diu cose s divertides i interessants i com que ja no tinc fills que facin guardiola, ja no hi haurà cap risc! petonets macos!

Sergi ha dit...

Que penques l'Avi. Però perdonem-lo que l'acudit és bo. I mira, la reflexió de l'ampolla mig buida o mig plena també l'he trobat bona, quan està en procés d'omplir-se o de buidar-se es pot dir la frase tan controvertida sense que tingui connotacions de positiu o negatiu, oi?

Ferran Porta ha dit...

Home, doncs la lògica de l'avi és força aplastant, eh? En qualsevol cas, veure l'ampolla mig buida, de tant en tant, és humà; però veure-la constantment mig buida... és esgotador!

Assumpta ha dit...

Ostres, darrerament, en Ferran està molt encertat!! jajaja

És ben cert que TOTS a vegades veiem l'ampolla mig buida... però el aficionat culé té una tendència natural a veure-la SEMPRE mig buida, o quasi buida... i això és cansaaaat, molt cansat!!

Ai... i jo per què parlo ara de futbol? Parlavem de futbol? Si? No?

sargantana ha dit...

vaja un parell esteu fets....
aquest avi....es mes perillos que una caixa de bombes
petons als dos

Jordi ha dit...

El millor és veure-la mig plena, la botella. Però parlant del dissabte, jo la veig mig buida perquè n'haurien d'haver estat deu o dotze. Vam perdre una gran oportunitat!!

Aviiiiii, deixi els diners del nen, home! Que fa lleig!!

kweilan ha dit...

Jo quant al Barça la veig pràcticament plena...digueu-me optimista.

merike ha dit...

Per a mi, l'ampolla hauria de ser completament plena.
És la millor cosa deixar-lo sense obrir. No es manté.
Si obrim una ampolla serà buit aviat.
Desafortunadament...

captaire ha dit...

Hi ha qui veu l'ampolla mig buida.
Hi ha qui veu l'ampolla mig plena.
Jo hi veig aigua atrapada.

Els del PiT ha dit...

Cesc:
Ja tens raó, però ja veus com les veig jo les ampolles...
;)

Patricia:
El fill del nano ha d’estalviar, que no és tan grandet com tu, eh?
;)

Cèlia:
Queda clar que sou vosaltres els genials, nosaltres no som res, hi hi hi...
;)

P-C...:
Gràcies maco, a veure si fem anar un xic més l’olla de bullir, aquest jovent...
;)

Jesús:
Saludats quedem!

Carme:
Hauré de passar més sovint per tot arreu, que darrerament anem una mica de bòlit.
Petonets bonica!

XeXu:
Penques? Si em té sota mínims el nano! Però entenc que ho pensis això, m’haig de distreure de tant en tant, hi hi... Mig buida i mig plena és com ho veig jo, sense psicologies, per tant: Oi!
;)

Ferran:
I tant que sí maco! D’acord que estar en negatiu sempre ha d’esgotar, però jo no ho sé...
;)

Assumpta:
No pateixis per anar a parar al futbol, que jo ho entenc tot i no ser un fanàtic de planta baixa...
La mentalitat dels culés ha d’anar canviant, eh? Que comença a tocar...
;)

sargantana:
Perillós? Res noia, imaginacions teves, hi hi...
;)

Jordi:
No en tenim mai prou, eh? Però et dono la raó, si el resultat hagués estat de 2 a 12 ningú s’hagués queixat, ni tan sols els de l’As i el Marca (hagueren plegat veles...).
Amb les monedes només jugava jo...
;)

kweilan:
Optimista!!!
;)

merike:
Si obrim una ampolla ens la veurem plegats, però la teoria de deixar-la sense obrir és per estudiar, eh?
;)


captaire:
Et dono la benvinguda al PiT maco!
Bona reflexió que hauré de meditar llargament noi... Ara no sé per on agafar-la, però li preguntaré a un argentí que he conegut jugant a la petanca...
;)

Ma-Poc ha dit...

Hehe... jo sóc dels que la veu mig plena... fins que es buida! Molt bo el dibuix, també!

Els del PiT ha dit...

Ma-Poc:
Siempge positiffo hasta que negatiffo, eing?
;-)

Què hem fet els del PiT darrerament?