El veí que em salvà de la sepultura per uns instants

Lectores i lectors:
Com deia en algunes respostes a comentaris de l’escrit premonitori anterior, estic consternat, garratibat, esmaperdut i...

—Caragirat?!?
—Ui avi! Abans que vostè m’espantés no ho estava, però en cridar m’ha obligat a adquirir aquest adjectiu (que també ha estat premonitori...)
—Hi hi hi...

La qüestió és que buscava una excusa per justificar l’absència de moviment al PiT...

—El cas és que qualsevol absència de moviment a certes edats, sigui quina sigui la part del cos que no es bellugui, precisa immediata justificació, oi? (O pastilles de vinagre d’aquestes que venen per internet, hi hi hi...)
—Em refereixo al PiT avi, al blog, no al pit de pit i cuixa! Tothom i totadona sap que si el pit no es belluga és que no hi ha moviment pulmonar i, per tant...
—Recoi! Que li preguntin a la del “Boing, boing, boing” que tenia un moviment pulmonar digne d’observar... Dubto que pogués respirar amb aquella roba tan estreta i cenyida, hi hi...

—Bufa avi! Vostè diu la Sabrina i el seu mamellam! Doncs no ha plogut gens des del “Boys, boys, boys”, eh?
—Sobretot damunt dels homes que quedaven enganxats a les pantalles... Sort en va tenir el país que les dones els desenganxaven amb cubells d’aigua freda. Quina gran temporada pels tallers d’electrònica! Hi hi hi... Per cert nano, em pots explicar o justificar el títol d’aquest escrit?
—Sí home, està clar: Fa temps vaig dedicar un escrit al Ken Follet (ket follen pels amics) perquè m’havia robat la dona i jo patia atac de banyes... Ara, sóc jo qui he estat segrestat per la lectura i corro el risc de morir sepultat sota Un món sense fi.
—Aaaah!
—Sempre que comença l'estiu torna la lectura i, depèn de què llegim, la sepultura. En cada sessió el llibre (de tapa tova, és clar) se’m cau al damunt a raó de un cop (literal) cada trenta minuts, hauré d’anar a la botiga d’en De Carlton a veure si trobo un protector facial de catcher de beisbol.
—Si llegissis assegut com les persones...
—Vostè perquè no ho ha provat, però la lletra entra millor si ets panxa enlaire...
—Més d’un s’obrirà el cap... Però nano! Encara no m’has dit de què va el títol de l’escrit d’avui, eh?
—Té raó, avi, el cas és que el veí de dalt, que sempre s’aleradeveure’ns a tots, em va salvar ahir de morir sepultat mentre llegia: la freqüència de caigudes del totxo sobre el meu nas havia disminuït fins a fregar el nivell 6 de l’escala de perillositat*.

(*Nota del Traductor: l’escala aquesta mesura els minuts que estàs sense que et caigui el llibre al damunt, en aquest cas: una caiguda cada 6 minuts).

Em va arribar un correu del veí que m’avisava de la publicació de la nostra història veïnal (feta entre quatre blogaires sense contacte entre ells) i vaig pensar: Taaate! Ja tinc poost!

—Quin manta estàs fet nano...
—Res que ja avisava en Víctor Pàmies que fer escrits d’alt contingut a l’estiu és treballar pel diable...
—I com els que fem aquí són d’una excel·lència magna i supina, oi? Hi hi hi...
—Oooh! Quina barraaa! Res, que us deixo l’enllaç per si voleu fer un cop d’ull a aquesta història curta que ens ha quedat rodona (veí de dalt dixit).

Fals culpable



Escrit per Sergi M. Rovira
—No tot, eh? Que jo també faig feina...